POSTALES DESDE EL FILO

Acabo de recuperar Postales desde el filo, intens però fallit drama de Mike Nichols sobre la novel·la escrita per Carrie Fisher... si, si , la princesa Leia de La Guerra de las galaxias, que va escriure sobre la seva relació amb la seva mare, l'estupenda Debbie Reynolds. La Kathy de Cantando bajo la lluvia, està encara en actiu, una de les últimes aparicions In & Out fent de mare de Kevin Kline.

Ningú posa en dubte que Shirley MacLaine és una actriu de caràcter, sempre ho ha sigut i ara per ara segueix sent una de les grans, per això encara m'ha sobtat més (agradablement) tornar-la a veure amb un paper similar al que ja feia a La fuerza del cariño amb Debra Winger (una altra de les meves debilitats). Aquí fa de Debbie Reynolds, (errada meva, que no ho recordava!!!) fent de la mare de Carrie, interpretada per Meryl Streep!!!!

La pel·lícula, ja ho he dit abans no té cap interès, entre altres coses perquè el què explica Carrie Fisher ho han passat la majoria dels fills/actors de grans celebritats de Hollywood (i si no que preguntin a la filla de Joan Crawford, de Bette Davis, de Lana Turner o tants d'altres!) i no explica res de nou.

L'interès de la pel·lícula recau en veure a la parella protagonista ,un duel interpretatiu de titans entre MacLaine i Streep on en totes les seqüències en què surten elles dues (massa poques per al meu gust) fan pujar el nivell de la cinta al màxim nivell. La pel·lícula és totalment plana tot i que cal dir que el final amb la descàrrega d'adrenalina de la Streep cantant la cançó country millora una mica.

M'ha agradat recuperar-la, entre d'altres coses perquè ara per ara, cada vegada que veig i recupero una pel·lícula de la Streep em consolida més la meva teoria de que és una de les millors actrius de tots els temps (sinó la que més) i si a més està acompanyada d'excel·lents actors com Gene Hackman, Dennis Quaid, Richard Dreyfus i Annette Benning, que està molt joveneta, encara més.

Però repeteixo, Nicholls hauria pogut exprimir molt més el duel entre les dues actrius, com ja va fer James L. Brooks a La fuerza del cariño.

En fi, si un dia la passen per la televisió , esteu a casa avorrits i estirats al sofà amb la manteta, veieu-la , passa bé.

BENVINGUT MR. CHANCE

Ahir vam passar la penúltima sessió del 1r cicle de cinema clàssic que estem fent al Casal Cultural de Mollet. Vam projectar Bienvenido Mr. Chance.

Recordava haver vist la pel.lícula fa molts anys, i sobretot recordava que en Peter Sellers m'havia impactat molt.

Ahir m'ho vaig tornar a passar molt bé, en Sellers està brillant, en el seu personatge d'analfabet jardiner anomenat Chance a qui tothom pren per un alt geni de les finances. Després de viure tota la vida en una casa,cuidant el jardí, sense conèixer el món exterior només a través de la televisió, ha de marxar d'ella quan l'amo mor, trobant-se sol davant d'un mon completament desconegut per a ell. L'atzar, a través d'un accident, fa que conèixi a Eve (meravellosa Shirley MacLaine) una dona casada amb un multimilionari i assessor personal (Melvyn Douglas va guanyar l'Oscar per aquest paper) del president dels Estats Units, fantàstica l'escena en que li presenten. Amb la simplicitat del seu caràcter, ell no fa res, diu molt poc, però poc a poc la gent veu en ell el que tothom voldria ser. Tots s'identifiquen amb el seu personatge, per què representa l'ésser comú, normal on de la nit al dia és queda sense res, tot allò que tenia li desapereix i ha de començar de zero sense saber que fer ni a on anar i llavors el més important serà el que tu ets, des de l'interior, el més autèntic i verdader.

Peters Sellers, es va enamorar del llibre de Jerzy Kosinki, que ell mateix va signar el guió, i li va enviar una carta oferint-se pel paper, ni tant sols la va signar, només li va deixar un número de telèfon. Kosinki , va acceptar... i realment Sellers va fer un magnífic paper.