LINCOLN

Els últims quatre mesos de la vida de Lincoln , el president més important de la historia dels Estats Units, tota la seva grandesa, la seva passió i la seva humanitat van estar marcades per la seva darrera lluita: voler abolir l’esclavitud. La pel·lícula mostra els esforços del president per posar fi a la devastadora guerra civil que va enfrontar al seu país durant anys i voler aprovar la tretzena  esmena... utilitzant la corrupció malgrat tot.

La pel·lícula no em va interessar en cap moment de fet al primer minut de la historia ja m’estava avorrint, és una historia que només pot interessar als americans a més està plena de referències polítiques i enrevessades tretes legals que jo no vaig entendre.

Cert que Daniel Day Lewis està fabulós, però quan no ho està??? ara... si que em va semblar molt exagerada la nominació de Sally Field, correcte però a vegades una mica sobreactuada.

Tots els secundaris estan bé , probablement el millor per a mi, James Spader.

I que dir de la direcció??? L'Steven Spielberg i jo tenim un greu i seriós problema... és una grandíssim director, les seves pel·lícules estan molt cuidades, es nota que les prepara a consciencia i la seva direcció sovint és brillant però aquest senyor té un greu i seriós problema (repeteixo!) i és que és mooooolt sensiblero... sempre ha de treure la llàgrima fàcil de seqüències o escenes que podrien aguantar-se molt millor , fer-les més serioses però no pot evitar que hagis de fer caure la llagrimeta fàcil que fa que sempre no a vegades sinó sempre , destrossi una escena que podria ser única.

Repeteixo , no em va interessar el menys mínim... i si vaig anar-la a veure va ser per veure’l amb ell i per què tenia la garantia d’un director com Spielberg... però a la propera m’hi repensaré!!!

Puntuació:3/10

WAR HORSE

Steven Spielberg té un seriós problema. De fa ja molt de temps i és que sempre decau em la llagrimeta fàcil. Si fos un director amb finals més sensibles que no sensibleros seria més gran de l que ja és. I és el que penso per què crec que és un molt bon director, però els seus finals sempre són tremendos...

War horse és la història d'un cavall. Des de que és un poltre fins adult i ens explica quin és el seu bagatge al llarg de varios anys. I d'Albert el noi que el cuida des de petit i amb el que entaula una ferma amistat que perdurarà al llarg del temps.

Joey, que així és diu el cavall haurà de passar diferents proves dures per poder finalment tornar al seu amo, evidentment la més dura de totes és la que viurà durant la Primera Guerra Mundial.

Emmirallant-se als clàssics, Spielberg fa tota una ofrena de plànols a quin més clàssic.... recordant sobre tot al més gran dels directors de l'època en rodar plànols generals com era John Ford, i emulant a pel·lícules com El hombre tranquilo sobretot en la primera part de la pel·lícula quan presenten als personatges tant humà com èquid.

La pel·lícula tot i ser llarga no es fa pesada perquè està muntada en episodis, on el nexe comú és el cavall. Va passant d'un costat a l'altra com si d'una baldufa es tractés, al cantó britànic, al francès, a l'alemany.... presentant d'aquesta manera tots els aspectes de la guerra...

Els plànols més espectaculars són els de la guerra, sens dubte , no puc negar que Spielberg, malgrat tot, és un gran director, i la seva càmera ens endinsa en un món terrorífic ple de morts, de trinxeres i de sacrificis que en realitat no serveixen per a res i això ho retrata molt bé.

Amb un repartiment espectacular, des dels pares del noi formats per la sempre convincent Emily Watson (que gran que està ja!!!) i el fantàstic Peter Mullan, es va passant per tota una sèrie d'actors dels diferents països per on passa el cavall.

Del cavall també en vull parlar, perquè a part de ser el veritable protagonista és el que em va agradar més. Van utilitzar més de 14 cavalls sense comptar els extres.... suposo que també van haver-hi animatrònics per què en una escena en que ho vaig passar francament malament suposo que n'utilitzarien un..... sempre em fixo en els últims títols de crèdit on diuen que cap animal ha estat malmès en la cinta.... Així ho espero perquè sinó els denuncio!!!!

Puntuació: 6/10

LAS AVENTURAS DE TINTIN: EL SECRETO DEL UNICORNIO

Quan era petita, a casa dels pares sempre hi van haver-hi Asterix. Les aventures dels gals sempre em van atreure i em van divertir molt, no teniem Tintins a casa, no els vaig llegir mai, ni m'atreien, però quan vaig saber de la nova versió que en faria l'Spielberg vaig decidir que hi aniria.

Las aventuras de Tintin: El secreto del unicornio, és una barreja d'un parell d'historietes de l'Hergé, el genial escriptor belga que es va inventar a Tintin aquest intrèpid periodista amb el característic tupé panotxa i amb el seu inseparable Milú o en anglès Snowy (molt millor per a mi, Milú sempre m'ha sonat una mica carrincló). Ja dic que no conec gaire els personatges però si que tenia present al Capità Haddock i els Dupont i Dupont (crec que en castellà van ser Fernàndez i Hernàndez, oi?).

Aquesta versió de l'Spielberg porta molt anys en el cap del director americà , de fet es va posar en contacte amb Hergé per demanar-li els drets del còmic quan sense saber francès es va llegir tots els llibres de Tintin i va quedar meravellat del personatge. Van quedar per fer una entrevista però poc abans l'escriptor va morir i no es van poder conèixer abans.

Ara després de gairebé més de 25 anys de la seva mort, el creador no pot veure aquesta producció del director d'Indiana Jones, però crec que n'estaria més que satisfet.

Personalment em va interessar molt amb la tècnica que està realitzada la pel·lícula: la motion capture, o captura en moviment (fins ara, si no se me n'escapa d'altra només hi ha Bewaulf i Polar Station).

És una tècnica en que la pel·lícula es realitza amb persones reals (Jamie Bell és Tintin) però després es transformen digitalment produint l'animació 3D. Aquesta tècnica l'ha realitzada l'empresa de Peter Jackson, el de El señor de los anillos, vull dir amb això que l'aliança Spielberg-Jackson és de les més potents que poden trobar-se actualment a la industria cinematogràfica.

L'aventura és distreta i suposo que Spileberg a part de fer un homenatge a Hergé també hi ha posat de la seva pròpia collita per què hi ha més d'una referència a les seves pel·lícules: Tiburón o més clarament les persecucions d'Indiana Jones però tot i així , se li poden permetre aquestes llicencies per què la pel·lícula té un ritme trepidant que no decau en cap moment.

Crec que no ha decepcionat molt als tintinòfils, (com a mínim a la meva amiga Margenat li va agradar força), a mi particularment no em va entusiasmar, m'ho vaig passar bé, però el personatge de Tintin segueix sense interessar-me gaire. Una companya de la feina m'ha passat els còmics en que es basa la pel·lícula. Me'ls estic llegint, potser canvio d'opinió!

Puntuació: 7/10

SUPER 8

J.J. Abrahams és o sembla el nou rei mides, terme perfecte a un director que precisament és deixeble del que ja ho va ser , o segueix sent, Steven Spielberg.

Abrahams és l'artífex de sèries com Lost, Alias, Felicity o Fringe (de la primera no en puc parlar perquè dec ser la única persona del món mundial que encara no s'hi ha enganxat!, en canvi de la última sí, i he de reconèixer que m'agrada força!), però que en el terreny de la pantalla no s'ha prodigat gaire.

Ara ens porta Super 8 una “remake” si em permeteu dir-ho, d'ET, per què és el primer que vaig pensar quan es van encendre el llums del cinema, després d'haver vist uns dels millors títols de crèdits finals, sobre tot no us els perdeu perquè us perdríeu una pel.lículeta d'allò més agradable!

Després d'un inici d'aquells que en diria magistral, amb dues escenes sense paraules que et situen en l'inici de la història d'una manera impactant, la trama de la cinta crec, que va per dos camins ben diferents.

Per una banda, la història de cinc pre-adolescents que la seva única obsessió és rodar una pel·lícula de cinema durant les vacances i volen aprofitar tot el que està passant pel poble, inclòs un espectacular accident de tren (brutal escena també!) i per altra, el desencadenant d'aquest accident porta al poble una sèrie de fets estranys (que no desvetllaré), que faran mobilitzar fins i tot a l'exèrcit nord-americà.

Com dic, la història va per dos camins diferents encara que tinguin punts d'unió, em va interessar molt més tot el que els hi passa als nois,està ben rodada i a mida que passava el metratge m'interessava més el que feien que no pas el que els hi passava al voltant.

És cert, tot el que s'ha dit de què la pel·lícula és un recordatori de les pel·lícules dels anys 80, com Els Goonies, Gremlins, Et's i de més criatures d'aquella època, però amb una tecnologia molt més avançada..

Personalment no em va acabar de fer el pes, i torno a dir que la història dels nanos em va interessar molt però J.J. Abrahams cau en la mateixa sensibleria que el seu mentor , cosa que no li soporto.... totes, absolutament totes les pel·lícules d'Speilberg han de caure en algun moment en la llagrimeta fàcil i això és quelcom que no li aguanto.

Puntuació: 6/10