Ho reconec , ja dic per endavant que no penso ser gens objectiva amb aquest comentari, ni amb la pel·lícula. No em va agradar gens!
Per què hi vaig anar, doncs???
La raó és ben senzilla , quan em barallava amb mi mateixa , de si escollir entre no anar-hi perquè sortida en Mel Gibson o per anar-hi perquè tornava a dirigir Jodie Foster, em vaig decantar per ella.
La meva debilitat per Foster venia de lluny (segueixo considerant a El pequeño Tate com la seva millor pel·lícula com a directora tot i que A casa por vacaciones amb un repartiment espectacular tenia moments molt brillants) i si havia escollit a Gibson per ser protagonista absolut de la tercera pel·lícula que dirigia era per alguna cosa.... però jo no hi he trobat els motius. Els qui anaven amb mi, diuen que està bé, que està correcte, però aquest senyor és superior a mi.... no puc amb ell. Se'm va atravessar des del primer minut de la cinta i tenint en compte que surt en el 95 per cent de les escenes , com podeu comprendre , els 91 minuts que dura la historia se'm van fer eterns, i només milloraven quan sortien els altres personatges.
Segurament si l'hagués protagonitzat algú altre podria haver entrat més en la pel·lícula però Gibson em va barrar el pas a endinsar-me ne una historia que no acaba de quallar del tot i que reconec que està dirigida de forma molt correcte per Foster, però la historia d'un depressiu fins a l'extrem que no troba sortida a la seva vida fins que es topa amb una marioneta en forma de castor i que parla a través d'ell.... no em va entrar per enlloc.
El més interesant potser en un principi era que sortia Jennifer Lawrence... però tampoc convenç.
Gibson, serveix per fer comèdies o per fer pel·lícules d'acció però jo, sincerament no me'l crec fent un paper dramàtic.
De la Foster , li seguiré donant oportunitats, per què m'agrada tant com actriu que com a directora, però si torna a treballar o a dirigir a Gibson... passo.
Puntuació: 4/10 (i per respecte a Jodie Foster)
