Precious és d'aquelles cintes, que malgrat la cruesa, et cauen bé. Ja sigui per la historia, ja sigui pels personatges, ja sigui per les penúries que els passa, que després d'una desgràcia i quan ja creus que no li pot passar res més , n'hi passa una altra.... i sembla que no poden ensortirse'n però que finalment ho fan.... doncs d'això tracta aquesta pel·lícula: Noia de 16 anys, grassoneta, negra, que viu al barri més marginal de Nova York (la ciutat on els somnis es fan realitat!) a Harlem, violada pel seu pare i mare de dues criatures, maltractada per la seva mare , tant física com psicològicament... podria seguir però no desesperem que hi ha un bri d'esperança en aquesta història... la seva assistent social (una més que creïble Maria Carey!) l'envia a una escola d'educació especial perquè veuen potencial en la xicota tot i que és analfabeta funcional.... i llavors es troba amb una mestra com la que ens agradaria tenir a tots, que l'anima a, primer a pujar-li la moral que ja no la té ni per terra i després a fer-li veure del que és capaç de fer....
Com he dit, és una pel·lícula que malgrat la cruesa, cau bé, perquè els personatges estan ben dibuixats i les actrius ( bones nominacions per la mare i la filla) estan perfectes en els seus papers, a més el guió es basa en un llibre de Sapphire; Push, i per tant la historia està molt bé.
Amb producció executiva de la deessa del món negra americà, Ophra Winfrey , la història però queda molt localitzada, per tot això que he dit abans i tu com a persona no americana pots tenir la capacitat de poder-te mantenir una mica al marge... tot i que aquestes mateixes situacions també es viuen a casa nostra, per desgràcia. Personalment em va agradar però ja hem vist moltes històries com aquestes.
La imaginació de la protagonista fa que s'evadeixi del seu món, i cal destacar l'escena que fan de Dos mujeres amb Sofia Loren, et fan treure un somriure en un ambient tan dramàtic.
Puntuació: 6.5/10
