De tant en tant ens arriba a la cartellera una d'aquelles pel·lícules que són típicament americanes i que et fa una mica de cosa anar-les a veure per allò de que et resultaran força llunyanes.
Amb Criadas y señoras tenia aquesta sensació. Però una vegada més , em vaig equivocar! Afortunadament.
Per on puc començar?
La història, alguns diran que és carrinclona o massa tòpica, és possible però també és real i segur que les dones de color de finals dels 60 del sud d'Amèrica van viure situacions similars o pitjors... i és que la història d'aquestes dones era molt dura, havent abolit l'esclavitud elles encara eren esclaves d'una societat “blanca” en que havien de deixar els seus fills per cuidar als de les famílies blanques benestants. Unes dones que no tenien dret a res i que havien de callar davant de les injustícies a que estaven exposades.
La posada en escena i una direcció artística magnífica, una recreació preciosa de finals dels seixanta en aquella Amèrica profunda al Missisipi, on tots els detalls estan molt ben cuidats, des dels vestits, a la diferència dels barris, als menjars.....
La direcció de Tate Taylor un debutant darrera la càmera fa d'aquesta adaptació del llibre The help de Kathryn Stockett (un betseller la seu país!) , una recreació gens lacrimògena d'una societat dura per a certa part de la població amb uns diàlegs punyents i si més no alguna vegada, poques, divertits... amb una banda sonora de Thomas Newman que acompanya en tot moment a les imatges.
I em deixo pel final al repartiment, magnífic repartiment de dones a quina millor....Viola Davis (l' actriu que em va deixar enganxada a la cadira en aquella espectacular conversa amb Meryl Streep a La duda) i una debutant Octavia Spencer , porten el pes de la “part negra” de la història, correctíssimes les dues, i un planter de noves actrius americanes com Emma Stone (que l'he vista fa poc a la interessant Crazy , stupid love), interpretant a la noia que vol escriure un arriscat llibre sobre les experiències de les dones de color, Bryce Dallas Howard, la “dolenta” de la pel·lícula, o Jessica Chastain (El árbol de la vida, La deuda...) fent un paper molt agraït i on té les millors escenes amb Olivia Spencer. Sense oblidar-me de les veteranes Sissy Spacek, Allyson Janney o Mary Steenburgen. Totes magnífiques!!
Com a curiositat i és que jo durant la projecció vaig tenir molt present Tomates verdes fritos, és que la mammy de Sketter (Emma Stone) és Cicely Tyson la mateixa que sortia a la pel·lícula del 1991 i la que precisament deia allò de “el secreto está en la salsa”.... en aquesta pel·lícula podríem dir que “el secreto está en la tarta” ja m'entendreu quan la veieu!!
Segur que estarà present a les nominacions dels Oscars!!! Realment val la pena!
Puntuació: 8/10
