DJANJO DESENCADENADO

Quentin Tarantino és un director estrany per a mi... a vegades m’agrada , a vegades no... mai sé si m’agradarà el que veuré d’ell o no. De fet la majoria de pel·lícules no m’entusiasmen però sempre hi ha una escena o un pla seqüència que em deixen aclaparada i decideixo que m’agrada... he arribat a la conclusió que és un gran director d’escenes però que el resultat final de les seves pel·lícules no són sempre rodones.

S’ha de reconèixer i això ho té al seu  favor, que Tarantino és un gran cinèfil, li encanta el cinema, l’ha estudiat, el coneix com pocs i ha vist pel·lícules que segur que cap de nosaltres sabem que existeixen i això és demostra en el seu cinema, fent homenatges a persones o personatges que ell sempre ha admirat... i una altra cosa que se li ha d’acceptar és que és un gran director d’actors...a part de que evidentment sap escollir-los i treure-li el millor suc d’ells i que arribin a realitzar unes interpretacions genials... i aquest és el cas de Christopher Waltz que està tan genial fent de dentista en aquesta cinta que li va valer un Oscar del tot merescut... però tampoc ens podem oblidar de Jamie Foxx que li dóna perfectament la rèplica o d’un lletgíssim Leonardo di Caprio (sembla increïble oi??) .

A mi la història no és que m’interesses gaire, les pel·lícules de l'Oest no són el meu fort però hi ha escenes, (i remarco el fet de que les dirigeix molt bé), que em van divertir molt: sobretot la del Ku Klux Klan, enmig d’un moment dramàtic es posen a discutir si les caputxes estan ben fetes o no!, la vaig trobar genial o la de la presentació del personatge de Di Caprio, o la del final... o la que protagonitza el propi Tarantino... i com se’n riu d'ell  mateix!!

En fi, Tarantino en general no m’agrada però he de reconèixer que a vegades veure les seves pel·lícules poden ser puro divertimento i que valen la pena.!

Puntuació: 7/10

LINCOLN

Els últims quatre mesos de la vida de Lincoln , el president més important de la historia dels Estats Units, tota la seva grandesa, la seva passió i la seva humanitat van estar marcades per la seva darrera lluita: voler abolir l’esclavitud. La pel·lícula mostra els esforços del president per posar fi a la devastadora guerra civil que va enfrontar al seu país durant anys i voler aprovar la tretzena  esmena... utilitzant la corrupció malgrat tot.

La pel·lícula no em va interessar en cap moment de fet al primer minut de la historia ja m’estava avorrint, és una historia que només pot interessar als americans a més està plena de referències polítiques i enrevessades tretes legals que jo no vaig entendre.

Cert que Daniel Day Lewis està fabulós, però quan no ho està??? ara... si que em va semblar molt exagerada la nominació de Sally Field, correcte però a vegades una mica sobreactuada.

Tots els secundaris estan bé , probablement el millor per a mi, James Spader.

I que dir de la direcció??? L'Steven Spielberg i jo tenim un greu i seriós problema... és una grandíssim director, les seves pel·lícules estan molt cuidades, es nota que les prepara a consciencia i la seva direcció sovint és brillant però aquest senyor té un greu i seriós problema (repeteixo!) i és que és mooooolt sensiblero... sempre ha de treure la llàgrima fàcil de seqüències o escenes que podrien aguantar-se molt millor , fer-les més serioses però no pot evitar que hagis de fer caure la llagrimeta fàcil que fa que sempre no a vegades sinó sempre , destrossi una escena que podria ser única.

Repeteixo , no em va interessar el menys mínim... i si vaig anar-la a veure va ser per veure’l amb ell i per què tenia la garantia d’un director com Spielberg... però a la propera m’hi repensaré!!!

Puntuació:3/10

EL LADO BUENO DE LAS COSAS

Després de passar 8 mesos en una institució mental per agredir a l’amant de la seva dona Pat, torna a casa dels seus pares perquè té una ordre d’allunyament ... no té casa, no té feina.. però vol seguir amb la seva vida intentar recuperar a la seva dona i viure la vida d’una manera positiva.

Però apareix Tiffany, una noia que té tants o més problemes que ell i que li capgira la tranquil·la vida que pretenia tenir.

Malgrat la desconfiança inicial, entre ells s’establirà un vincle molt especial que els ajudarà a trobar les coses bones de la vida. S’ajudaran entre ells, ella s’ofereix a ajudar-la a recuperar la seva dona i ell l’acompanyarà com a parella a un concurs de ball.

Els quatre actors principals (principals i secundaris), la pel·lícula i el director van estar nominats en totes aquestes categories... no n’hi ha per tant... la pel·lícula està bé però no per tant rebombori. Passa molt bé, hi ha bones interpretacions però ja està!

El Bradley Cooper està correcte però en cap moment se m’hauria ocorregut nominar-lo als Oscars... de'n Robert de Niro i Jacki Weaver que n’he de dir... el primer està molt divertit i en ocasions sobreactuat i d'ella que ja em va deixar amb un pam de nas a Animal Kingdom fent d’aquella matriarca que et feia posar els pels de punta, per a mi està molt millor!.

Ara, de qui si que n’he de parlar és d’aquesta petita joia que es diu Jennifer Lawrence, amb vint i pocs anys que ja porta una carrera imparable i que ja té a l’habitació de casa seva un Oscar per aquest paper del qual està realment increïble.

Jo la vaig descobrir a Lejos de la tierra quemada i sobretot a un paper esgarrifador a Winter's bone del que ja va estar nominada, o la hem vist també a X-Men i a Juegos del hambre.... cal seguir-li la carrera perquè té molt a  dir encara!.

És una bona pel·lícula per a un diumenge a la tarda

Puntuació: 7/10

LA NOCHE MÁS OSCURA

Mai m’han interessat les pel·lícules de Katryn Bigelow, fa un tipus de cinema que no m’interessa, però s’ha de reconèixer que sap utilitzar els recursos cinematogràfics. I que amb mitjans i una bona historia sap com utilitzar una càmera i explicar-te una història que si inicialment no t’interessa, vagis entrant i poc a poc et vagi creant una tensió que et manté fins al final.

Si més no és el que m’ha passat a mi amb aquesta cinta. No tenia cap interès per ella, ni la història ni els personatges, ni Jessica Chanstain (més sortida de Homeland)... però té uns 30 minuts finals que compensen el conjunt de la pel·lícula.

La captura d'Osama Bin Laden va ser una història que va preocupar a mig món durant molt de temps i sobre tot a Maya una jove inexperta però brillant agent del CIA que durant més de 10 anys la seva obsessió va ser intentar caçar al que es considerava més gran criminal de la història dels Estats Units. Jessica Chanstain recrea a aquesta agent que no va arribar a conèixer mai per què no va voler ser descoberta  i que la veritat és que ho fa força bé. Freda, distant però amb una eficàcia i una constància que li van fer aconseguir el seu objectiu principal : la captura de Laden. Quan ningú li feia cas, o ningú es pensava que ho aconseguiria ella sempre va tenir el convenciment de que arribaria a la seva fita.

La pel·lícula no  té més que d’interès que per conèixer la historia si més no la versió americana dels fets i és evidentment una història que a qui més pot interessar a és a ells però de totes maneres he de reconèixer que la senyora Bigelow dirigeix bé, i va fer que d’una pel·lícula que per mi no tenia cap interès inicial , m’anés enganxat poc a poc fins arribar al clímax final.

Puntuació: 7/10