Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jessica Chastain. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jessica Chastain. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 d’abril del 2013

LA NOCHE MÁS OSCURA



Mai m’han interessat les pel·lícules de Katryn Bigelow, fa un tipus de cinema que no m’interessa, però s’ha de reconèixer que sap utilitzar els recursos cinematogràfics. I que amb mitjans i una bona historia sap com utilitzar una càmera i explicar-te una història que si inicialment no t’interessa, vagis entrant i poc a poc et vagi creant una tensió que et manté fins al final.
Si més no és el que m’ha passat a mi amb aquesta cinta. No tenia cap interès per ella, ni la història ni els personatges, ni Jessica Chanstain (més sortida de Homeland)... però té uns 30 minuts finals que compensen el conjunt de la pel·lícula.
La captura d'Osama Bin Laden va ser una història que va preocupar a mig món durant molt de temps i sobre tot a Maya una jove inexperta però brillant agent del CIA que durant més de 10 anys la seva obsessió va ser intentar caçar al que es considerava més gran criminal de la història dels Estats Units. Jessica Chanstain recrea a aquesta agent que no va arribar a conèixer mai per què no va voler ser descoberta  i que la veritat és que ho fa força bé. Freda, distant però amb una eficàcia i una constància que li van fer aconseguir el seu objectiu principal : la captura de Laden. Quan ningú li feia cas, o ningú es pensava que ho aconseguiria ella sempre va tenir el convenciment de que arribaria a la seva fita.
La pel·lícula no  té més que d’interès que per conèixer la historia si més no la versió americana dels fets i és evidentment una història que a qui més pot interessar a és a ells però de totes maneres he de reconèixer que la senyora Bigelow dirigeix bé, i va fer que d’una pel·lícula que per mi no tenia cap interès inicial , m’anés enganxat poc a poc fins arribar al clímax final.
Puntuació: 7/10

divendres, 18 de novembre del 2011

CRIADAS Y SEÑORAS



De tant en tant ens arriba a la cartellera una d'aquelles pel·lícules que són típicament americanes i que et fa una mica de cosa anar-les a veure per allò de que et resultaran força llunyanes.
Amb Criadas y señoras tenia aquesta sensació. Però una vegada més , em vaig equivocar! Afortunadament.
Per on puc començar?
La història, alguns diran que és carrinclona o massa tòpica, és possible però també és real i segur que les dones de color de finals dels 60 del sud d'Amèrica van viure situacions similars o pitjors... i és que la història d'aquestes dones era molt dura, havent abolit l'esclavitud elles encara eren esclaves d'una societat “blanca” en que havien de deixar els seus fills per cuidar als de les famílies blanques benestants. Unes dones que no tenien dret a res i que havien de callar davant de les injustícies a que estaven exposades.
La posada en escena i una direcció artística magnífica, una recreació preciosa de finals dels seixanta en aquella Amèrica profunda al Missisipi, on tots els detalls estan molt ben cuidats, des dels vestits, a la diferència dels barris, als menjars.....
La direcció de Tate Taylor un debutant darrera la càmera fa d'aquesta adaptació del llibre The help de Kathryn Stockett (un betseller la seu país!) , una recreació gens lacrimògena d'una societat dura per a certa part de la població amb uns diàlegs punyents i si més no alguna vegada, poques, divertits... amb una banda sonora de Thomas Newman que acompanya en tot moment a les imatges.
I em deixo pel final al repartiment, magnífic repartiment de dones a quina millor....Viola Davis (l' actriu que em va deixar enganxada a la cadira en aquella espectacular conversa amb Meryl Streep a La duda) i una debutant Octavia Spencer , porten el pes de la “part negra” de la història, correctíssimes les dues, i un planter de noves actrius americanes com Emma Stone (que l'he vista fa poc a la interessant Crazy , stupid love), interpretant a la noia que vol escriure un arriscat llibre sobre les experiències de les dones de color, Bryce Dallas Howard, la “dolenta” de la pel·lícula, o Jessica Chastain (El árbol de la vida, La deuda...) fent un paper molt agraït i on té les millors escenes amb Olivia Spencer. Sense oblidar-me de les veteranes Sissy Spacek, Allyson Janney o Mary Steenburgen. Totes magnífiques!!
Com a curiositat i és que jo durant la projecció vaig tenir molt present Tomates verdes fritos, és que la mammy de Sketter (Emma Stone) és Cicely Tyson la mateixa que sortia a la pel·lícula del 1991 i la que precisament deia allò de “el secreto está en la salsa”.... en aquesta pel·lícula podríem dir que “el secreto está en la tarta” ja m'entendreu quan la veieu!!
Segur que estarà present a les nominacions dels Oscars!!! Realment val la pena!
Puntuació: 8/10

dissabte, 24 de setembre del 2011

LA DEUDA



La història comença al 1997 quan dos ex espies del Mossad ja retirats, reben una sorprenent notícia del tercer company que junts, 30 anys abans van protagonitzar una situació que els va fer herois nacionals.
A finals dels 60 tenien la missió de localitzar i portar a Israel el criminal de guerra nazi Vogel, anomenat Cirurgià de Birkenau.
Els tres protagonistes són Rachel , Stephan i David i l'equip va haver d'arriscar molt i pagar un preu molt alt per tal de dur a terme la missió.
Però malgrat sembla inicialment que tot va bé, en realitat ho van aconseguir? És un dubte que finalment acaba en deute i que tots tres hauran de carregar durant tota les seves vides.
No en sabia gaire de la pel·lícula quan vaig entrar al cinema però saber que la protagonista era Hellen Mirren ja era prou reclam per anar-la a veure, tot i que tenia dubtes ja que les pel·lícules d'espies, o polítiques a vegades em perdo... aquesta em va sorprendre molt gratament.
La història ja t'interessa des del primer moment i a mida que va passant la cinta tens ganes de saber que va passar exactament.
Saltant el pas del temps entre els anys 60 i 90, els tres protagonistes estan interpretats per sis actors: el personatge de David són de jove, Sam Worthinton (el nefast actor d' Avatar que aquí està prou correcte) i de gran és Ciáran Hinds; Stephan de jove és Marton Csokas (un actor que li tinc un cert carinyo perquè sortia de jove a la sèrie de Xena) i de gran és el gran Tom Wilkinson i la noia: de gran, és la espectacular Hellen Mirren carregant amb el pes de la pel·lícula ella soleta d'una manera arriscada però molt solvent i de jove és Jessica Chastain, una jove actriu de la qual no en sabia res però que ara, a part de protagonitzar aquesta cinta també la podeu veure a El árbol de la vida. I no voldria oblidar-me del militar nazi un brutal Jesper Christensen, que ho fa tant bé de sàdic que et donen ganes d'entrar a la pantalla i fotre-li un cop de puny.
Que no us passi desapercebuda, és una molt bona història d'espies, molt entretinguda i amb bones interpretacions on la tensió en certs moments de la pel·lícula està més que garantida.

Puntuació: 7/10