Si en la meva última entrada parlava de Tim Burton com a un dels meus directors moderns preferits, és evident que també he de posar a la llista a Wes Anderson i a Spike Jonze (Adaptation, Dónde viven los monstruos o la fantàstica Being John Malckovich), dos directors molt atípics dins del mon cinematogràfic americà els quals tenen una cosa en comú amb Burton, (tot i ser ell el mestre) i és que és un tipus de cinema que agrada o no agrada, així de simple. Són filmografies molt peculiars que sovint no son aptes per a tots els públics.
Jo sóc de la categoria de que són directors que cada vegada que estrenen sóc la primera a veure les seves noves produccions i això és el que m'ha passat amb Moonrise Kingdom la última pel·lícula de Wes Anderson.
Amb set pel·lícules al seu calaix , jo n'he vist cinc (Els Tenebaums, Live Aquatic, Viaje a Darjeeling,Fantastic Mr Fox ) i les que ens ocupa ara , que és Moonrise Kingdom.
Estic convençuda que els actors paguen per poder rodar amb ell perquè de totes les que he vist es destil·la un bon humor i haver-s'ho passat tan bé en el rodatge que en quant els deu cridar no es deuen llegir el guió simplement li deuen dir que si. Actors de la talla d'Angelica Huston, Gene Hackman, Willem Dafoe, Adrien Brody o Bill Murray han repetit en dues o més histories d'aquest director. Per alguna cosa serà!.
Monrise Kingdom, està ambientada en una illa de la costa de Nova Anglaterra a mitjans dels seixanta, i explica la bonica història d'amor de nois noiets inadaptats, ell està en un campament de boy scoutts, i ella viu en el si d'una família que no l'entén. I decideixen escapar-se.
A part del repetidors Bill Murray i Jason Schwartzman, el repartiment el composen: Bruce Willis, Tilda Swinton, Edward Norton, Harvey Keitel i l'estupenda Frances MacDormand... el que deia deuen pagar per treballar amb ell.
Jo sempre entro a la primera en les seves històries però repeteixo que no sempre és fàcil, poden avorrir o fins i tot pensar que són autèntiques astracanades però a mi m'agraden.
Una estètica colorista, uns travellings paral·lels molt característics en Anderson i una simple història que t'enganxa són elements bàsics per poder-la visualitzar.
Puntuació:9/10
