LOS CHICOS ESTAN BIEN

Vaig descobrir a Lisa Cholodenko com a directora a High Art una pel·lícula petita però amb una història trista i rica de matisos i personatges, amb unes joveníssimes Ally Sheedy i Radha Mitchell (què uns anys més tard treballaria amb Woody Allen a Melinda y Melinda) i una altra actriu de la qual des d'aquesta pel·lícula fent de Greta (un dels seus millors papers!!! i això és difícil de decidir perquè tot allò que fa és perfecte!!!) què he seguit des de llavors (i estem parlant de l'any 98): la meravellosa Patricia Clarkson, tot un descobriment per a mi. Com deia, és una pel·lícula trista on Cholodenko parlava de la homosexualitat femenina.

Ara torna a tractar el tema amb Los chicos estan bien, però d'una manera ben diferent, totalment normalitzat, cosa que he trobat molt interessant, malgrat ser una pel·lícula correcte però que no aporta gaire més del que es pot dir sobre relacions de parella, relacions familiars, o relacions entre pares i fills.

El que si que em va interessar molt de la història, van ser sens dubte els dos personatges femenins principals, aquesta parella de lesbianes, que s'estimen i que han format una família, noi i noia amb l'esperma del mateix home. Els problemes a la família començaran a aparèixer quan el fill vol saber qui és el seu pare i aquest, (un fantàstic Mark Ruffalo) apareix en escena. Les dues mares entraran en conflicte sobre la seva relació i el que els pot afectar amb l'entrada del nou “membre de la família”.

Encara no entenc per què Julianne Moore no va estar nominada a l'Oscar juntament amb Annette Benning. Les dues estan meravelloses en el paper de les dues mares i crec que va ser força injust que s'oblidessin d'ella. Benning està increïble però també s'ha de dir que l'equilibri que li dóna Moore en moltes de les escenes que fan juntes l'han ajudat a que la seva interpretació fos gaire bé magistral!!!

Hi ha moltes escenes boniques... jo em quedo especialment amb dues: la primera quan estan sopant a casa de Ruffalo i la Benning s'acaba de donar compte del que ha passat (no ho explicaré per no desvetllar!!) , aquella fosa que fa Cholodenko per donar-li tot el protagonisme i l'expressió de la cara de l'Annette són magnífics i la segona és quan Moore tanca la tele i explica el que sent a tots tres (mare i fills), l'expressió de la Benning posa la pell de gallina i el discurs de la Julianne et fa caure una llàgrima.

Ja ho he dit, potser no és una gran pel·lícula però si que es d'aquelles que s'han de veure només per gaudir de dues meravelloses interpretacions.

Puntuació: 7/10 (4 punts repartits entre elles!)

MADRES E HIJAS

No negaré que quan vaig al cinema a mi el que més m'agrada és trobar-me amb una història de guió, que m'expliquin quelcom que m'emocioni i que em faci pensar.... és veritat que de tant en tant també vaig a veure comèdies o pel·lícules d'acció però on hi hagi una bona història que no s'hi posi res...

En fi, Cosas que le dirias con solo mirarla, és una cinta que em va emocionar especialment, estava encuriosida per l'impactant càsting de la pel·lícula i per això la vaig anar a veure.... impressionant! No sé quina d'elles estava millor, totes ratllen el 9 menys Glenn Close, Holly Hunter i Kathy Baker que sobrepassen el 10!!!

Vaig descobrir que el director Rodrigo Garcia és el fill del novel·lista García Márquez i des de llavors he intentat seguir-lo. La següent pel·lícula Nueve vidas, també em va agradar molt, potser no tant, però només per veure les actrius que sortien ja valia la pena, sobre tot l'episodi de la Robin Wright Penn.

M'he perdut Passengers (que no descarto buscar-la), però no vaig poder evitar d'anar a veure Madres e hijas per què el càsting també pintava molt bé.

I la història em va agradar molt, va sobre una dona, Karen (esplèndida Annette Benning) que quan tenia 14 anys va abandonar a la seva filla recent nascuda per imposició de la seva mare. Ja ha passat molt de temps però no ha deixat mai de penedir-se i ni tan sols ara, ha pogut refer la seva vida. Aquesta nena, Elisabeth (estupenda Naomi Watts), és una eminent advocada però amb molts problemes personals i sexuals, i Lucy (Kerry Washington, amb un parell d'escenes espectaculars!) que és una dona que vol ser mare però no sap si està preparada.

Rodrigo Garcia , té una història potent i la sap fer servir, aconsegueix que empatitzis amb cada un dels tres personatges femenins, tan diferents però amb tantes coses en comú. Les evolucions de personatges de Benning i Watts són molts profundes i gaire bé podria arriscar-me a dir que Garcia és un gran director d'actrius com ho va ser en el seu temps el gran George Cukor.

Història coral, de tall independent, on les relacions mares i filles són el fil conductor d'aquest drama on la pèrdua, l'absència i el destí són els tres punts claus de la història i que està pensat i escrit per als tres personatges femenins tot i que també hi destaquen els masculins com Samuel L. Jackson o Jimmy Smits.

Bona història i bones interpretacions en una pel·lícula dura però necessària de veure

Puntuació: 7/10