Ja fa temps que la vaig veure, però encara en tinc un bon record d'aquesta última pel·lícula d' Aki Kaurismaki, director finlandès una mica curiós en filmografia. Jo no l'he seguit massa, ho confesso i vaig anar una mica a palpentes amb aquesta cinta, però reconec que en vaig sortir gratament sorpresa.
Reconec també que has d'estar molt predisposada per veure aquest tipus de cinema una mica surrealista, entre lo modern i lo clàssic en que els personatges són del tot estranys i que a vegades sembla que no hi pintin gaire en la història, com per exemple el paper del policia , que recorda més a un inspector Clousseau o un Louis de Funès (ara tant de moda , en el cicle que està fent TV3).
Marcel Marx, excel·lentment interpretat per André Wilms, (una altra de l'encert de la pel·lícula són els seus actors desconeguts, si més no per a mi, tot i que tots han treballat més d'una vegada amb el director!), és un escriptor bohemi que s'ha auto-exiliat a la ciutat de El Havre, no sabem ben bé per què (i tampoc és del tot important) probablement per sentir-se més proper a la gent real, i que ara treballa de neteja botes. Viu feliç amb la seva dona, però la seva vida dona un gir quan apareix un noi immigrant que ha arribat de l'Àfrica negra i que li demana que vol arribar a veure al seu oncle que està a Gran Bretanya i juntament amb la malaltia de la seva dona, Marcel haurà de deixar de banda la seva indiferència i fer renéixer el seu optimisme i la seva solidaritat amb l'ajut dels habitats del seu barri per posar solucions a tots els problemes que li van sorgint.
És cert, que és un petit conte d'hades, fins i tot diria que hi ha un cert pessimisme en la felicitat de cada un dels personatges però aquesta petita- gran pel·lícula de Kaurismaki, plena de solidaritat i de dignitat de les persones et fa sortir amb un petit somriure del cinema.
Acabo de veure i de llegir el que han escrit les meves companyes Troyana i Manderly , us recomano que també us les llegiu!
Puntuació: 8/10
