De tant en tant surts del cinema donant gràcies als germans Lumiére i al seu invent!!
Aquest és el cas de Un dios salvaje, una petita obra mestra dirigida pel gran Roman Polanski, amb guió de Yasmina Reza una renombrada directora teatral.
Dos nens es barallen al parc. Un li trenca unes dents a l'altre.
Els pares de la víctima conviden als altres pares a intentar resoldre el conflicte.
El que comença sent una xerrada distesa acabarà sent una baralla constant de recriminacions i escridassades entre els dos matrimonis que rebel·len les seves ridícules contradiccions i malentesos.
Brutal posada en escena de Roman Polanski on no deixa que els seus personatges es moguin d'escena (ja sé que és una obra de teatre), en una habitació que sembla una presó per a ells i que té un poder d'atracció que no els deixa marxar d'allà, a l'igual que els personatges de El ángel exterminador del gran Buñuel.
Sense gaires possibilitats de moviment de càmera, Polanski es mou per l'espai jugant constant i magistralment amb els miralls de casa del matrimoni Foster- Really i va ofegant poc a poc als seus personatges amb uns diàlegs corrosius.
I què puc dir dels quatre....monstres??? aquesta és la paraula monstres de la pantalla per què no tenen altre nom...
John C.Really; la seva evolució de personatge va in crescendo a mida que passa el metratge, sembla ser el conciliador inicial però perd els papers; Christopher Waltz (que bo que és!!!) és simple espectador d'una guerra en la qual es manté al marge fins que li toquen la moral i el mòbil!!!... Jodie Foster, m'encanta, ho reconec, perd els papers de seguida i no sap com recuperar-los, està espectacular... i Kate Winslet... (la millor, se'ns dubte!) la seva interpretació, magistral, es digne de nominació! Està tan gran... tan immensa, que vomita literalment el seu paper!!!!
80 minuts de pur cinema.... en Polanski no en necessita més per fer una pel·lícula d'Oscar!.
Puntuació:10/10
