Per a tots aquells i aquelles que vulguin compartir amb mi la passió pel cinema
dimecres, 13 d’octubre del 2010
ENS HA DEIXAT MANUEL ALEXANDRE
dimarts, 3 de novembre del 2009
ENS HA DEIXAT JOSÉ LUIS LÓPEZ VÁZQUEZ

Crec que no m'equivoco si dic que no es pot entendre el cinema espanyol sense José Luis López Vazquez.
Ha treballat amb tots els actors i actrius importants espanyols i amb els directors més importants del nostre país. I la seva filmografia és tan llarga que seria impossible posar-hi tots els seus títols, i el més difícil encara de saber escollir amb quina pel·lícula quedar-me.
A en López Vázquez potser el recordarem amb títols de l'Espanya de la postguerra, o fent “espanyolades”, però sense cap mena de dubte era d'aquells actors tan flexibles que en una escena et feia riure i a l'altre ja ploraves..
Probablement tinc un trauma d'infantesa per culpa seva i és que un dia vaig veure a la televisió La cabina d'Antonio Mercero... ja poden presumir els directors joves actuals de fer passar por a la gent ... que mirin La cabina i segur que no dormen en una setmana... com jo...
Si m'hagués de quedar amb un títol d'ell... bé, diversos títols d'ell, potser em quedaria amb El verdugo, Placido, La gran familia, La prima Angélica, Patrimonio nacional, La colmena, Viajes con mi tia (dirigit per George Cukor i acompanyant a una extraordinària Maggie Smith) i per sobre d'elles, Mi querida señorita... aqui si que em va impactar...
Em reitero... impossible pensar en el cinema espanyol sense ell.