Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Luis Lopez Vazquez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Luis Lopez Vazquez. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 d’octubre del 2010

ENS HA DEIXAT MANUEL ALEXANDRE


Era el típic actor secundari, com José Luis López Vázquez , Agustín González, Rafaela Aparicio o com tants d'altres que més que “actors de repartiment”, omplien la pantalla i eren imprescindibles dins de la història del cinema espanyol.
Actor amb una llarga i extensa carrera va morir ahir als 92 anys i entra dins de la categoria dels últims clàssics que ens estan deixant aquests darrers dies.La veritat és que esgarrifa la seva filmografia i quan observes els títols en què havia treballat ens demostra una vegada més la importància d'aquest actor: Bienvenido Mr. Marshall, Cómicos, Muerte de un ciclista, Calle mayor, Calabuch, Atraco a las tres, El verdugo, Historias de la televisión, Amanece que no es poco, La marrana, Elsa y Fred i tantes d'altres... el que deia ,ara mateix tinc la pell de gallina...

dimarts, 3 de novembre del 2009

ENS HA DEIXAT JOSÉ LUIS LÓPEZ VÁZQUEZ

Crec que no m'equivoco si dic que no es pot entendre el cinema espanyol sense José Luis López Vazquez.

Ha treballat amb tots els actors i actrius importants espanyols i amb els directors més importants del nostre país. I la seva filmografia és tan llarga que seria impossible posar-hi tots els seus títols, i el més difícil encara de saber escollir amb quina pel·lícula quedar-me.

A en López Vázquez potser el recordarem amb títols de l'Espanya de la postguerra, o fent “espanyolades”, però sense cap mena de dubte era d'aquells actors tan flexibles que en una escena et feia riure i a l'altre ja ploraves..

Probablement tinc un trauma d'infantesa per culpa seva i és que un dia vaig veure a la televisió La cabina d'Antonio Mercero... ja poden presumir els directors joves actuals de fer passar por a la gent ... que mirin La cabina i segur que no dormen en una setmana... com jo...

Si m'hagués de quedar amb un títol d'ell... bé, diversos títols d'ell, potser em quedaria amb El verdugo, Placido, La gran familia, La prima Angélica, Patrimonio nacional, La colmena, Viajes con mi tia (dirigit per George Cukor i acompanyant a una extraordinària Maggie Smith) i per sobre d'elles, Mi querida señorita... aqui si que em va impactar...

Em reitero... impossible pensar en el cinema espanyol sense ell.