Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natalie Wood. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Natalie Wood. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de juny del 2011

ENS HAN DEIXAT PETER FALK


El final de curs ha fet que tingués una mica abandonat el blog, i ara que hi torno és per dir que ens ha deixat un altre gran actor, dels que ja quedaven pocs.
Potser per a molts, el nom de Peter Falk no els sona gens, però pels de la meva generació, segurament la generació anterior i la posterior, el nom del detectiu Colombo si que sona.
I és que Peter Falk , juntament amb Margaret Rutheford interpretant a Miss Marple, siguin els dos millors detectius de la televisió amb permís d'Angela Landbury i la seva Jessica Fletcher.
Però Peter Falk malgrat ser conegut pel seu personatge de geni despistat va ser molt més. I és que va començar amb el gran Frank Capra en una de les comèdies més boniques que he vist i amb la peculiaritat de veure a una Bette Davis fent de bona: Un gangster para un milagro. Pel·lícula que si no heu vist us recomano del tot perquè jo cada vegada que la veig estic amb un somriure durant tot el metratge.
La seva filmografia s'acosta a una quarantena de títols dels quals també vull destacar: Cielo sobre Berlín de Wenders, La princesa prometida on feia de l'avi que explica la historia, Maridos i Una mujer bajo la influencia ambdues de John Cassavetes, o per descomptat la inoblidable La carrera del siglo de Blake Edwards fent de copilot estrafolari de Jack Lemmon, perseguint el cotxe de Tony Curtis i de Natalie Wood.
Va morir dijous, als 83 anys de demència senil.
Ja en queden molt pocs de secundaris de luxe com ell.

dimarts, 8 de febrer del 2011

AVUI HAURIA FET 80 ANYS


Ídol de la meva joventut, avui James Dean hauria fet 80 anys.
Igual que Marilyn Monroe, els cinèfils ens hem preguntat alguna vegada que hauria estat de la carrera d'aquest actor si hagués viscut més anys. Quina filmografia hauria tingut? Hauria arribat a ser un sex symbol? Hauria estat un gran actor?? La tràgica mort del jove actor van estroncar totes aquestes preguntes...
Amb només tres pel·lícules es va convertir en un ídol de masses , per a les més jovenetes però també per els més jovenets.
James Byron Dean va néixer un dia com avui del 1931, i sempre li va agradar el teatre. En el cinema i en poques pel·lícules va demostrar ser un actor de talent on en tots tres títols va saber copsar en els seus papers la melancolia, i introspecció dels seus personatges a través d'un caràcter que ja el personalitzava.
Tot i tenir varios affairs coneguts (els més forts, amb Natalie Wood i Pier Angeli), homosexual no declarat, també va ser parella del seu company a l'Este del edén, Sal Mineo.

Per a mi , la seva millor interpretació va ser a Rebelde sin causa....i durant el rodatge de Gigante, (on es va fer gran amiga de Liz Taylor), va patir el greu accident de cotxe (la seva gran passió eren les carreres) que el va matar.
James Franco, que ara està nominat a millor actor per 127 horas, va fer un biopic per a la televisió interpretant l'actor... se li assembla molt!
(gràcies Margenat per recordar-m'ho!)

diumenge, 19 de desembre del 2010

WEST SIDE STORY


Aquesta setmana m'ha tocat a mi fer el comentari al bloc de Zinefilas.
Feia temps que em rondava pel cap parlar sobre West Side Story ....és un dels meus musicals preferits... si teniu ganes de llegir-lo, ja sabeu passeu i em dieu que us sembla!
No puc evitar però,  de posar alguna de les cançons perquè fent el post no he parat d'escoltar la banda sonora ... perquè mira que és bona, eh??
Us deixo el video del pròleg.... si us passa com a mi, agafareu el dvd per veure-la o la bso, per escoltar-la!!!


diumenge, 28 de juny del 2009

EL WEST SIDE STORY ORIGINAL DE BROADWAY

Dijous passat, vaig tenir la sort i el gran privilegi de poder assistir a la gira mundial que s'està fent de West Side Story a Madrid a propòsit del 50è aniversari de la seva estrena a Broadway. El director d'escena Joe McKneely ha decidit intentar recuperar el muntatge original que Jerome Robbins va fer pel teatre. Ara que escric el comentari i recordo els moments tan intensos se'm torna a posar la pell de gallina. He de reconèixer que vaig viure moments màgics i tot i que estava força lluny (la fotografia és d'aquella nit, i no és molt bona , ho sé!!), la visió del musical va ser brutal!!. A part de conservar el format original de l'obra,es va poder escoltar en anglès, si us fixeu a dalt hi ha la pantalla dels subtítols... encara que no eren necessaris pels qui coneixem bé la pel.lícula, que jo crec que erem la majoria de persones assistents. I l'espectacle? Buff, no hi ha prous paraules per poder descriure-ho. La posada en escena és impecable (tremenda diria jo!!), els actors estan espectaculars, amb una coreografia que es supera a cada escena, i és que tots els ballarins estan brutals!!!... i que dir-vos de la música i de les cançons.... i de les lletres... no sabria dir-vos en quina em podria quedar.... per què a cada cançó hi havia el record del moment de la pel.lícula i això és impagable... El fet d'haver estat tan lluny de l'escenari va fer que a cada moment tinguessis present a Richard Breymer o a George Chakiris, o a Russ Tamblyn... o a Rita Moreno (no m'estranya que guanyés l'Oscar!!!) o la Natalie Wood... amb aquells ulls, aquella mirada, aquella tendresa, era potser la més coneguda de la pel.lícula i potser el reclam però és que està tan meravellosa.... En fi.... crec que podria passar-m'hi hores parlant-vos de l'espectacle... Torno a dir que va ser tot un privilegi poder estar a l'estrena, i és una llàstima per què crec que no el portaran a Barcelona (que si ho féssin jo hi tornaria segur!), ara estan fins el 5 de juliol a Los veranos de la Villa a Madrid i si podeu fer una escapadeta... no ho dubteu!!! crec que és obligatori... Jo vaig sortir en estat de shock... de fet encara hi estic. Us deixo amb alguns dels videos de les millors cançons... bé les millors no , perquè ho són totes, però si que són les que a mi m'agraden més.