Quan es va estrenar
aquesta cinta i em llegia el títol vaig pensar perquè tenia tants
noms de dones.
A mida que va passant la
pel·lícula ho vas entenen... poc... però al final de la cinta te'n
dones compte de lo caòtic i complicat que pot ser tenir tants noms
per a una noia que tot just comença la seva vida adulta i que ja des
de bon inici de la historia no saps el que li passa.
La pel·lícula va
passant i poc entens d'ella però no t'importa per què vols saber el
què li passa a Martha i a la vegada estàs tant enganxada en la seva
historia com ho està ella d'on prové.
Inicialment et presenten
a Martha com una jove que ha patit un trastorn mental del qual sembla
que ella no es vol curar però que demana ajuda a la seva germana
gran que fa més de dos anys que no veu. Lucy, l'acull però
l'actitud de Marha no ajuda gens a la relació , ni amb la seva
germana ni amb el seu cunyat que ni tan sols coneixia. Martha és
incapaç d'explicar què li ha passat aquests darrers dos anys, només
expressa quan els seus records exploten una paranoia que ningú
entén. La línia entre la il·lusió i la realitat és molt fina i
provocarà un final molt inesperat.
No vull desvetllar res
per què jo vaig anar sense saber res i em va sorprendre molt.
El director provoca que
entris en un món en què desgraciadament hi podem o hi podríem
caure tots i on se'ns pot prometre una soledat acompanyada que en
realitat no existeix.
Interesantíssima cinta
del debutant Sean Durkin on dirigeix a Elizabeth Olsen la germana
petita de les bessones i soses Olsen en una interpretació que fa
posar els pèls de punta. Els matisos de les seves mirades, els seus
gestos,la seva interpretació et fa viure intensament el seu dolor i
el seu descontrol psicològic. Està extraordinària!.
Pel·lícula no apte per
a tots els públics, ho reconec, de format purament indie, on queda
reflectida la més de les profundes i podrides amèriques , i que poc
a poc et va hipnotitzant en una historia on John Hawkes
(espectacular) i els llargs silencis (sense banda sonora) et van fent
entrar por al cos. Amb uns flashbacks en els moments oportuns, amb
això el director ha encertat de ple el tempo de la història
(impressionant el muntatge!), vas entenen el que li passa a Martha i
a on ha arribat.
És de difícil visió
però és molt recomanable!.
Puntuació: 9/10
