A l'any 84 vaig veure una pel·lícula amb la qual en vaig identificar moltíssim: Buscando a Greta. La vaig anar a veure perquè l'actriu que la protagonitzava m'encantava, Anne Bancroft, i com a mitòmana que sóc, vaig entrar al cinema sense saber que anava a veure, només pel simple fet de veure-la a ella. Era una cinta de Sidney Lumet i em va marcar. Era una història senzilla, una dona ja gran que està a l'hospital a punt de morir i que li demana al seu fill una última voluntat: conèixer a Greta Garbo. El pobre fill es passa tota la cinta buscant a Greta per la meravellosa ciutat de Nova York... al final la troba i el monòleg final de Bancroft dirigint-se a la seva actriu preferida és dels que han de tenir un espai en la història del cinema!.
Aquesta setmana passada ha fet 20 anys que Greta Garbo ens va deixar. La divina és d'aquelles actrius que mereixen una menció especial, a l'igual que Ava Gardner, era una actriu d'ofici, interpretava per què era la seva feina però en realitat és considerava una camperola de Suècia... de fet a casa seva de Hollywood tenia un hort, igual que el animal más bello del mundo! Però tots els cinèfils tenim sort de que la considerés la seva feina, perquè el treball que va deixar, (només 29 títols) és esplèndid!
El seu anunci de deixar la interpretació als 30 i pico va fer que la seva llegendària història es fes cada dia més gran i ara per ara se la consideri una de les més grans actrius que mai han existit... i amb motiu!
De Greta Garbo, en podríem parlar llargament, dels seus títols, de la seva vida, de la seva prematura retirada. La seva vida va està plena de misteri que ella mateixa va crear més per la voluntat de desaparèixer i que la gent no la tingués en compte. Crec que la jugada li va sortir al revés perquè això només va crear més expectació per saber d'ella. Des dels seus inicis a Suècia ja va sobresortir en la interpretació en la etapa del cinema mut i quan va arribar a Hollywood va treballar amb varies pel·lícules amb el galant de l'època John Gilbert (amb el que va estar a punt de casar-s'hi però ella no es va presentar al casament), i després va treballar amb els més grans directors i les estrelles del moment. Jo em quedo amb un dels moments més intensos de la seva carrera: Garbo Laughs!!!
Probablement si hagués continuat la seva carrera fins al final , hauria fet grans papers, però això, ja és història.
Per cert, una curiositat, mai va treballar amb la seva coetània i compatriota Ingrid Bergman però us imagineu si ho haguessin fet?...
