New York, I love you, forma part d'una sèrie de pel·lícules que volen promocionar a grans ciutats. Després de Paris, je t'aime, (i en previsió de rodar també a Rio i a Shangai) aquesta cinta ens intenta de nou, mostrar el caliu humà sota l' asfalt de la gran poma.
Vaig perdre'm la primera (miraré de recuperar-la en dvd), però aquesta no volia deixar-la escapar perquè sempre és un plaer per a mi veure una cinta on surt una de les meves ciutats preferides. I més aquesta en que la ciutat dels gratacels, és un protagonista més.
La pel·lícula segueix el mateix esquema de la primera: està dividida en diversos episodis, dirigits per diversos directors i interpretats per molts actors prou coneguts com per què també sigui un reclam per anar-la a veure.
El tema és l'amor en tots els seus vessants i en episodis de 8 minuts aproximadament es van explicant petites històries. Com a tot, n'hi ha algunes que estan millors que d'altres o t'hi pots sentir més o menys identificat , però en tot cas en cada un d'ells hi pots treure alguna coseta.
M'interessava especialment el dirigit per Natalie Portman (que també surt com a protagonista en un altre dels episodis). No és la primera vegada que dirigeix, ja ho va fer amb Eve, on dirigia a la gran Lauren Bacall!!!, i en aquest curt de la cinta tampoc ho fa gens malament.
La pel·lícula pot caure en algun moment en la “nyonyeria” però si tens el dia tonto, les petites històries d'amor et poden anar caient bé. Jo destacaria, l'episodi de la Portman, el de la Julie Christie, on surt realment preciosa, el d'Orlando Bloom i la Cristina Ricci (força original), el que surt en James Caan, amb una filla un pèl extranya, el de Chris Cooper i Robin Wright (Penn) ella també preciosa però en l'episodi més previsible, i per sobre de tots el protagonitzat per Cloris Leachman , l'entranyable majordoma de El jovencito Frankenstein, que últimament sembla que està treballant molt, i l'Eli Wallach on formen un matrimoni de la tercera edat, que predisposes fa segles que estan junts però que saps que no poden viure l'un sense l'altre.
En definitiva, una cinta tendra, potser una mica cursi, però amb algun que altre moment que t'hi sents identificat i d'altres en què voldries estar en el lloc dels protagonistes.
Puntuació:6/10
