Fa molts dies que estic pensant en aquesta pel.lícula. A mi m'agraden les pel.lícules amb guió i si és bo encara més... tot i que a vegades també sóc consumidora de cintes de "cops de puny", les que tenen un bon guió m'atrauen molt més. I aquesta a part de tenir un molt bon guió és un bon cop de puny!!!Lejos de la tierra quemada és el debut com a director de Guillermo Arriaga, guionista i parella de fet cinematogràfica fins fa molt poc d'Alejandro González Iñárritu, ambdós van signar pel.lícules tan impactants com Babel, 21 gramos i Amores perros.... amb això ja ho dic tot!!
Potser de direcció no és tan bona com les altres tres, potser el fet de què qui dirigeix és un guionista i a vegades això es nota però el guió, el dramatisme de la història,la riquesa de tots els personatges i sobretot la força interpretativa de Charlize Theron fan que la pel.lícula sigui de visió obligatòria.
No explicaré de què va la història perquè no vull desvetllar secrets, el guió manté l'estructura d'altres guions d'Arriaga, no és només una història la que t'explica sinó que els conjunt de petites (o grans històries), fan que al final convergeixin en una de gran arribant a un final sorprenent però malgrat tot esperat i esperençat!!
Molt sovint aquest tipus de cinema m'ha recordat molt el que ja ens tenia molt ben acostumats John Sayles.
Però tornem als personatges, i més concretament als actors... tots estan molt correctes, Joaquin de Almeida, Kim Bassinger, John Corbett, em va sorprendre molt la joveneta Jennifer Lawrence, que porta molta part del dramatisme de la història però qui realment sobresurt per davant de tothom és Charlize Theron... no és només un cara bonica i ja ens ho ha demostrat en altres papers. Em va decepcionar molt a Monster, on li van donar un Oscar que crec que no era merescut, entre altres coses perquè sota aquell maquillatge tan dolent seguia veient a una dona massa guapa, però després m'ha anat demostrant que és una actriu que cal tenir molt en compte. Aqui sense apenes maquillatge pot demostrar amb una simple mirada tota la pena i la tortura que porta carregant durant molts anys, i l'escena final amb un sol somriure ja et diu molt més que qualsevol intrepretació parlada.
Lejos de la tierra quemada és una pel.lícula dura, molt dura però necessària de veure amb una fotografia preciosa on el foc (element imprescindible en la història) és a la vegada destructor i purificador.
Puntuació: 8.5/10
