Anava amb una mica de por per totes les crítiques que havia llegit.
El canvi de registre d'Amenabar després de Mar adentro, un drama intimista que contrasta amb aquesta superproducció al més estil Hollywood clàssic, però amb la gran diferència que està dirigida per l'espanyol que fa, ja de bon principi, sàpigues que vas a veure una pel·lícula amb un cert rigor històric i si més no, que no et deixis enredar per una típica pel·lícula americana.
La història d'Hipatia, em va interessar molt. Vaig sortir del cinema encuriosida per saber més coses de la gran astrònoma i matemàtica que va viure a Alexandria al segle IV i mestra de cristians i pagans, en una època en què els conflictes religiosos i de poder estaven a flor de pell. En canvi a ella només li interessava la ciència i és el que transmetia a als seus alumnes, o això és el que Amenabar ens vol explicar, per què sembla ser que poca cosa ens ha arribat d'ella.
Potser és cert que la pel·lícula no és del tot rodona, i el fet de que segueixi el rigor històric lineal fa que hi hagi algun moment que perdis una mica l'interès... però molt poc.
Cert que potser abusa una mica massa del que ja s'ha anomenat el Google Earth (la primera vegada impacta però després potser es fa una mica repetitiu) però com deia la Jenni, el món continua mentre hi ha una part d'aquest que està en conflicte.
Amenabar deixa clar un tema i és que el saber és de tots i ningú n'hauria de tenir l'exclusiva sinó que l'hauríem de compartir lluny de fanatismes, religions i poder... i això queda ben reflectit a la cinta.
En quant al càsting, trobo molt encertat que no hi hagin estrelles i que els actors siguin pràcticament desconeguts per què d'aquesta manera et centres amb el personatge i no pas en l'actor que l'interpreta.. penso que tots estan correctes i els dos personatges que més em van sorprendre van ser el de l'esclau Davos i el de Sinesio, potser el més traïdor de tots!!!
I és evident que l'ànima i l'estrella de la pel·lícula ... en tots els sentits és una extraordinària Rachel Weisz, meravellosa en la seva interpretació mostrant una Hipatia clàssica, serena, totalment bolcada per la seva ciència però que toca de peus a terra intentant fer entendre a tothom que la obsessió pel poder i la religió no arriben enlloc.
Amenabar fa valer els 50 milions que ha costat la superproducció Ágora, amb un gran desplegament de mitjans, tant artístics com tècnics, ha canviat de registre en cada una de les pel·lícules que ha fet i això ho han fet pocs .... i ja només per això es mereix tota la meva admiració.
Puntuació: 9/10
