ELS GOYA: CERIMÒNIA FRESCA I AMB SORPRESES

Ahir fins a quarts d'una de la matinada vaig estar veient la cerimònia dels Goya, si no m'equivoco en la seva 24a edició. El presentador va ser l'Andreu Buenafuente i la veritat és que va ser una cerimònia fresca i plena de sorpreses, com feia temps que no passava, a més com que no hi havia publicitat, va ser molt més lleugera, malgrat la durada.

El vídeo inicial de presentació de Buenafuente arribant tard a la cerimònia i trobant-se a tort i a dret a un munt d'actors i de directors, ja va ser una premonició de lo divertida que seria. Així com la presentació que va fer dels presents , inclosos del gos Pancho que estava envoltat de la creme del cinema espanyol!.

I comencen els premis, van caient tots els anomenats “secundaris”, que s'emporta majoritàriament Àgora.

Els grans premis se'ls va emportar Celda 211, bona cinta que també va obtenir els dos principals: director i pel·lícula, a part de actor (Luis Tosar, inoblidable Malamadre), Actor secundari (Alberto Amann) i a l'actriu secundari per Marta Etura.

Lola Dueñas va guanyar el premi al a millor actriu...

Però jo segueixo amb la meva, estic molt contenta que Mar Coll hagi guanyat a la millor direcció novell per Tres dies amb la família (va fer especial menció a Eduard Fernàndez). Aparentment tranquil·la va pujar a l'escenari a recollir el seu Goya donant les gràcies a tots els membres del seu equip així com a l'ESCAC, llàstima que Nausicaa Bonnin no guanyés a la interpretació novell, que va guanyar Soledad Villamil (que no negaré que fa un excel·lent paper...però fa més de 20 anys que es dedica a aquesta professió, per tant de novell no en té res!!).

I també per Garbo una altra producció catalana!!!

Ara, això sí , la sorpresa monumental de la nit va ser Pedro Almodóvar que va presentar el Goya a la pel·lícula, i que amb un discurs conciliador sembla ser que ha fet les paus amb l'Acadèmia després de molts anys de lluita.

Torno a dir una cerimònia fresca i divertida. Si voleu més informació sobre els premis cliqueu aquí!

TRES DIES AMB LA FAMILIA

Tres dias con la família, és l'excel.lent debut com a directora de la joveníssima Mar Coll, formada en l'escola de cinema ESCAC. Amb un excel.lent repartiment, en la meva opinió, Coll va explicant-nos d'una manera punyent i incisiva les relacions familiars d'una família benestant barcelonina que es tornen a reunir tots plegats per anar al funeral de l'avi, el patriarca. Léa (Naussica Bonnin), és una de les nétes que ve de França per assistir-hi i es retroba amb uns pares separats però que com tota la resta de la família, volen guardar les aparences. Rodada en un estil molt personal, Coll ja despunta com a directora i tot i que potser la pel.lícula no és del tot rodona si que és veritat que la direcció d'actors és molt bona sobretot els personatges dels quatres germans, destacant en Ramón Fontseré , fent de germà gran i despòtic com el seu pare i Eduard Fernàndez, que és d'aquells actors que és igual el que faci per què té tal maduresa en la seva interpretació que no és necessari canviar res de la seva actuació. Naussica Bonnin , en el seu paper de Léa,és el personatge que ens endinsa en la seva família, ella que volen amagar la seva pròpia realitat personal, ens va descobrint quines són les debilitats de tots els membres de la seva familia i de les relacions a vegades molt superficials que tenen entre ells. A destacar també, la mare (Philipinne Leroy-Beaulieu) de la protagonista , l'element extern de la familía Vich i que ha viscut amargada i frustada per la vida que ha portat , que ja no pot més i és en el funeral on treu totes les seves pors. Pel.lícula totalment recomenable que juntament amb VOS, formen actualment les dues cintes catalanes de la cartellera que no s'ha de perdre. Puntuació: 8/10