Tothom ha parlat molt d'Origen, inclosa jo mateixa. És una molt bona pel·lícula, això no ho discuteixo (sóc fervent seguidora de Nolan), original i amb una estructura de guió i un muntatge d'infart...
Però actualment en cartellera hi ha aquesta cinta que també és molt original i que potser no ha tingut tanta repercussió com la de DiCaprio, però què igualment mereix una menció especial: Las vidas posibles de Mr. Nobody.
Jaco Van Dormael, un director belga que desconeixia, ha dirigit una història de ciència-ficció on Jared Leto (molt convincent) protagonitza a l'últim humà que està a punt de morir a l'any 2092, en un món on les persones ja són immortals. A partir d'una entrevista va desgranant la seva vida en un muntatge on a vegades és difícil de seguir la pròpia història.
L'eix principal és que hauria passat si el nen puja o no puja al tren. Qui ha vist la cinta pot entendre el què dic, i la decisió que pren Nemo Nobody (excel·lent nom per aquest personatge!) repercutirà en tres històries diferents. De les tres opcions que viu el personatge (representada per cada una de les seves dones) la més interessant és la seva relació amb Anna (interpretada per Diane Kruger). La resta semblen satèl·lits amb destins paral·lels del què hauria passat si hagués escollit diferent .
Després d'uns dies de reflexió sobre la cinta , m'han recordat a algunes pel·lícules com Memento, La fuente de la vida, fins i tot a aquella pel·lícula que va protagonitzar Gwyneth Paltrow ,Dos vidas en un instante, on els somnis, les casualitats de la vida o el prendre una decisió poden causar un canvi de vida completament diferent al que hauries tingut. Qui no s'ha fet alguna vegada la pregunta : què hauria passat si hagués fet això en comptes d'allò? Aquest és el plantejament de Van Dormael.
El protagonista absolut és Leto, però l'acompanyen una sèrie de bons secundaris que no estan gens aprofitats i que potser haurien pogut dir molt més dins de la història, però la complexitat del guió fa que prioritzi la relació Leto- Kruger i deixi més desdibuixats els personatges interpretats per Rhys Ifans (l'encantador company de pis de Hugh Grant a Nothing Hill) i la sempre meravellosa Sarah Polley , per a mi aquí totalment desaprofitada i fins i tot en algun moment una mica sobreactuada.
La pel·lícula no té una estructura senzilla, necessites de tota la teva atenció i concentració per seguir-la, no és una història que segueixi les normes de la narrativa convencional però malgrat el seu metratge jo la vaig trobar molt interessant i crec que arribarà a ser una pel·lícula de culte.
Puntuació: 7/10
