Ja feia dies que pensava fer el post de la mort de Farrah Fawcett, la veritat és que em va saber greu per què malgrat no ser una bona actriu , jo de petita vaig seguir molt Los ángeles de Charlie, i si bé jo m'identificava més amb la Kate Jackson reconec que la Fawcett em queia bé. No tenia una filmografia espectacular i de fet se la coneixia més pel seu personatge de Jill Monroe.
Potser se la coneix més pels seus matrimonis, el primer amb Lee Majors, del qui durant molt de temps va adoptar el cognom, i amb Ryan O'Neal amb qui va tenir sempre una relació d'amor-odi que va durar molt de temps.
I de l'altra mort, me n'assabentava aquest matí. Karl Malden moria a l'edat de 97 anys sembla ser de mort natural. Llegia de la meva amiga blocaire de Calle 14, que quan ha pensat en ell li han vingut dues imatges... casualment les mateixes que m'han vingut a mi i probablement a molts de vosaltres: La ley del silencio i fent de company de Michael Douglas a la mítica sèrie Las calles de San Francisco.
Era el secundari de luxe i com molts dels grans secundaris molt sovint eclipsaven al protagonista, amb el seu nas tan peculiar, va barallar-se amb Brandon a Un tranvia llamado deseo que li va fer guanyar l'Oscar com a secundari. Va fer de pare de Barbra Streisand a Loca, i de la seva llarga filmografia va destacar en títols com: La conquista del Oeste, Yo confieso o El hombre de Alcatraz on va compartir cartell amb la més gran de les secundàries: Thelma Ritter.
