Aquesta és la segona pel·lícula com a director del fill de David Bowie, Duncan Jones, que ja ens va sorprendre fa una parell d'anys amb Moon, aquella cinta de ciència-ficció amb un extraordinari Sam Rockwell, una cinta petita però amb un guió que sorprenia a tothom.
Ara , que ja té més quartos i que ha disposat de més mitjans tecnològics ens torna a sorprendre amb una pel·lícula que està entremig de Johnny cogió su fusil i El dia de la marmota.
Codigo Fuente és una estranya combinació però convincent quan l'acabes de veure.
I és que Jake Gyllenhaal un pilot nord-americà de les forces armades destinat a Afganistan viu lligat en un bucle temporal que dura 8 minuts i que se li repeteix constantment amb l'únic propòsit de poder descobrir a un terrorista que viatge dins d'un tren i el qual ha posat una bomba. El protagonista haurà de tornar constantment a reviure aquests 8 minuts per anar desgranant i descobrint quin pot ser el terrorista a la vegada que anirà descobrint a la noia (Michelle Monaghan) que l'acompanya i de la qual s'anirà enamorant.
L'únic vincle que té amb la realitat és una militar interpretada per Vera Farmiga que poc a poc li haurà d'anar dient que ha de fer primer per resoldre l'entrellat i després ell poder sortir d'on és.
Compte amb el moment que parla amb el seu pare per telèfon, és Scott Bakula, clarament un homenatge a ell i a la sèrie que va interpretar a la dècada dels 80-90, Atrapado en el tiempo que interpretava amb Dean Stockwell.
Amb uns bons moviments de càmera, unes atmosferes claustrofòbiques per una banda i uns efectes especials molt convincents per una altra, el director ens demostra que comença a consolidar-se com a un molt bon narrador fílmic i a tenir molt en compte amb els propers treballs que faci. Potser dintre d'uns anys direm que que David Bowie és el pare de Duncan Jones!
Puntuació: 7/10
