Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Mariscal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javier Mariscal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 d’abril del 2011

DOS FILMS D'ANIMACIÓ PER NO PERDRE'S


Si en un moment determinat m'haguessin dit que un director de cinema com Fernando Trueba i un dissenyador com Javier Mariscal estaven pensant fer una pel·lícula junts, hauria dit que ni en somnis per què de bon principi no sembla que tinguin res en comú!...però com que ningú m'ho va dir vaig anar a veure, no gaire convençuda la pel.lícula. I vaig sortir entusiasmada... per tot, per la història , per els dibuixos, per la relació dels personatges, però sobretot per la música. No sóc gaire aficionada a aquest tipus de música i reconec que a qui li agradi és un film d'imprescindible visió.
A la Cuba dels anys 40, Chico i Rita inicien una apassionada història d'amor. Chico és un noi enamorat del jazz que somnia a ser un pianista famós i Rita una gran cantant. Des de la nit en què es coneixen el destí els ajunta en un club de La Habana , la vida els va unint i separant com els personatges d'un bolero.
Magnífica posada en escena, en pocs minuts , quan ja estàs de ple dins de la història te n'oblides completament que és una pel·lícula d'animació i gaudeixes de tot el que estàs veient en pantalla, sobre tot de la música. Estic totalment d'acord amb el que diu babel.
Se'ns dubte és una història que s'ha de veure en cinema , per què en pantalla gran és molt espectacular.
Puntuació: 9/10

EL ILUSIONISTA
També influïda per babel, vaig veure El ilusionista. Feia molt poc que havia vist Mon oncle de Jacques Tati al Cine Fòrum de Mollet. Tati sempre estarà lligat a la figura de Monsieur Hulot, i en aquesta pel.lícula d'animació el personatge principal ens recorda a ell.
Amb uns dibuixos delicats i deliciosos, una narrativa subtil sense diàlegs (per què no calen) i la genialitat del mestre Tati (de fet és un guió d'ell en el que es basa aquesta història), l'animador Sylvain Chomet que ja va dirigir Bienvenidos a Belleville, crea una petita joia i obra d'art molt trista amb moments realment commovedors. La historia d'un mag fracassat però amb ganes de dur la seva il·lusió en forma de màgia per tot el país i traspassar fronteres, va de París a Londres i Edinburg, A Escòcia coneix una nena que sense ell saber-ho , s'escaparà amb el mag per viure les mateixes aventures i descobrir el món. Compte amb la seqüència de quan el mag entra al cinema.... clar homenatge a Tati.
Una autèntica meravella.
Puntuació: 9/10