HITCHCOCK

No havia sentit ni llegit gaire bones crítiques de la pel·lícula però com a cinèfila no em podia d’estar d’anar-la a veure... per la historia... per els personatges...per saber que va passar en tot el procés de rodatge de Psicosis... era massa la curiositat que no vaig poder-ho evitar... i suposo que m’esperava tan poc que no em va decepcionar del tot. Cert que és fluixeta però si deixes de banda com està dirigida , que  evidentment és el que menys interessa (segurament hauria donat molt més de si amb una altra direcció!) ,la pel·lícula per als que ens agrada el cinema clàssic aporta detalls interessants i en el meu cas desconeguts. Crec que la història d'Ed Guin mostrant el paral·lelisme amb Norman Bates sobra del tot,  però després quan et centres en tot el procés de la pel·lícula a mi personalment em va resultar força atractiu.

Ja sabia de la importància d'Alma Hitchcock, magníficament interpretada per Hellen Mirren, la dona que va aguantar més de 30 anys al geni del suspens, encara que hauríem de dir que la geni era ella , perquè quan van començar la qui realment sabia de cine era ella no pas ell, la que retocava els guions, o es posava a la sala de muntatge per arreglar les pel·lícules del mestre. La qui li treia les castanyes de foc vaja!. Aquí queda molt ben reflectit i la veritat és que els diàlegs entre el matrimoni estan molt ben caracteritzades... dos grans actors per a dos grans personatges.

Ben sabut era la obsessió que tenia Hitch per les rosses , el que jo no sabia era de la obsessió  per Vera Miles, que aquí interpreta Jessica Biel, i de com li va fer la vida impossible quan va saber que estava embarassada i no podia fer el personatge que va interpretar Janet Leigh... aquí una més que convincent Scarlett Johansson.

Tampoc sabia que era una pel·lícula que va produir el mateix Hitchcock invertint tots els seus diners , fins i tot la casa, amb el perill de perdre-ho tot si la pel·lícula no era un èxit (cosa que va portar al gaire bé trencament del matrimoni ja de per si molt malmès), però una vegada la seva obsessió per la historia no el va fer tirar enrere en res.

La pel·lícula va ser un dels més grans èxits del mestre i amb unes escenes que ja han passat a la historia del cinema.

Per curiositat, si no l’heu vista, està bé... val la pena conèixer una mica d’història del cinema més clàssic.

Puntuació :7/10

LA DEUDA

La història comença al 1997 quan dos ex espies del Mossad ja retirats, reben una sorprenent notícia del tercer company que junts, 30 anys abans van protagonitzar una situació que els va fer herois nacionals.

A finals dels 60 tenien la missió de localitzar i portar a Israel el criminal de guerra nazi Vogel, anomenat Cirurgià de Birkenau.

Els tres protagonistes són Rachel , Stephan i David i l'equip va haver d'arriscar molt i pagar un preu molt alt per tal de dur a terme la missió.

Però malgrat sembla inicialment que tot va bé, en realitat ho van aconseguir? És un dubte que finalment acaba en deute i que tots tres hauran de carregar durant tota les seves vides.

No en sabia gaire de la pel·lícula quan vaig entrar al cinema però saber que la protagonista era Hellen Mirren ja era prou reclam per anar-la a veure, tot i que tenia dubtes ja que les pel·lícules d'espies, o polítiques a vegades em perdo... aquesta em va sorprendre molt gratament.

La història ja t'interessa des del primer moment i a mida que va passant la cinta tens ganes de saber que va passar exactament.

Saltant el pas del temps entre els anys 60 i 90, els tres protagonistes estan interpretats per sis actors: el personatge de David són de jove, Sam Worthinton (el nefast actor d' Avatar que aquí està prou correcte) i de gran és Ciáran Hinds; Stephan de jove és Marton Csokas (un actor que li tinc un cert carinyo perquè sortia de jove a la sèrie de Xena) i de gran és el gran Tom Wilkinson i la noia: de gran, és la espectacular Hellen Mirren carregant amb el pes de la pel·lícula ella soleta d'una manera arriscada però molt solvent i de jove és Jessica Chastain, una jove actriu de la qual no en sabia res però que ara, a part de protagonitzar aquesta cinta també la podeu veure a El árbol de la vida. I no voldria oblidar-me del militar nazi un brutal Jesper Christensen, que ho fa tant bé de sàdic que et donen ganes d'entrar a la pantalla i fotre-li un cop de puny.

Que no us passi desapercebuda, és una molt bona història d'espies, molt entretinguda i amb bones interpretacions on la tensió en certs moments de la pel·lícula està més que garantida.

Puntuació: 7/10