Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wallace i Gromit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wallace i Gromit. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juny del 2009

LOS MUNDOS DE CORALINE

Sóc Burtoniana. Crec que ho he dit més d'una vegada. M'encanta els mons que crea i els dibuixos a vegades una mica esperpèntics que fa. Però m'agrada molt, ho he vist tot,fins i tot els curts, Vincent i Frankenweenie que em van robar el cor. Los mundos de Coraline, està feta amb la tècnica del stop-motion,pas a pas, com les antigues, o sigui les bones, igual que la tècnica que fa servir la casa Aardman, per fer els meus estimats Wallace i Gromit!! Aquesta no està dirigida per en Burton però si per algú que el coneix molt bé a ell i la seva tècnica, en Henry Selick que ja va participar amb ell amb la que és per a mi la seva obra mestra: Pesadilla antes de Navidad. Potser aquesta no és tan rodona, i no crec que sigui una pel.lícula per a nens, el guió en algún moment pot resultar una mica feixuc i hi ha escenes que no crec que siguin molt apropiades per als més menuts ( de totes maneres, també és cert que quan erem petits ens va traumatitzar la mort de la mare de Bambi!!!), però , i aquí us ho recomano, la seva visió en 3 dimensions fa que alguns dels passatges de la pel.lícula siguin realment espectaculars visualment parlant. Si pensem com està feta la pel.lícula , fa que encara et quedis més meravellada davant de la pantalla. El guió , basada en l'exitosa obra literària de Neil Gaiman, té moltes similituds amb un conte que a mi particularment no m'ha agradat mai : Alicia en el país de les Meravelles. La història és ben senzilla, la família de Coraline se'n va a viure a un casalot vell perdut a la muntanya, els pares no estan gaire per ella per culpa de la feina i Coraline decideix evadir-se comptant les portes i finestres que hi ha a la casa, és llavors quan descobreix una porta que la durà a un món paral.lel on tot és perfecte i diferent, però ja diuen que les aparences enganyen... De totes maneres, a mi, cinèfila a vegades una mica frikie... em va recordar en alguna escena a dues pel.licules, totalment diferents: el túnel que la porta al món màgic em va recordar al que duu a John Cusak a Como ser John Malkovich (potser una mica rebuscat però me'l va recordar molt!!), i el ball que fan el ratolins a la pista del circ em va recordar a les meravelloses coreografies musicals que feia el gran Bugsy Berkeley cap als anys 30 i 40!. Pel.lícula recomenable sobretot en 3D, jo vaig passar una estona molt entretinguda!
Puntuació: 7/10