BEGINNERS

Després d'uns dies de tenir el blog en stand-by, he de reconèixer que he vist poc cinema, ja se sap que la cartellera els mesos d'estiu és molt baixa en qualitat cinematogràfica i és evident que no m'esperava res del que he vist però tot i així he tingut alguna que altra sorpresa. No és el cas de la pel·lícula que ara comento, però si per alguna raó vaig anar a veure aquesta cinta és pel trio protagonista, després en parlarem.

Oliver està entrant en la maduresa i coneix a Anna, una noia una mica esbojarrada mesos després d'haver perdut al seu pare. El pare reconeix la seva homosexualitat quan ja es gran i això el fa canviar de vida i d'humor i els seus darrers anys els viu amb il·lusió, llegat que transmet al seu fill un cop mor.

Beginners és una comèdia dramàtica que es recolza en les relacions humanes, sobretot amb la de pares i fills. El pare ensenya com estimar i gràcies això Oliver aprèn a estimar a Anna, malgrat les seves incerteses i la seva covardia.

Com deia la pel·lícula, bàsicament em va interessar per els tres protagonistes principals: Ewan McGregor, actor britànic, molt bon actor, que sempre és agradable de veure , en tots els sentits, tant et pot fer un paper dramàtic com una comèdia, actor complert; Mélanie Laurent , que vaig descobrir, afortunadament, en Malditos bastardos, on feia un paper espectacular i que després he anat seguint, segurament també la recordareu a El concierto. I evidentment, el pare, Christopher Plummer, un d'aquells actors que és igual el que faci perquè com una vareta màgica allò que toca, ho converteix en màgia, reconec que em va deixar meravellada de petita a The sound of music on Mary Poppins (Julie Andrews , vull dir!!!) i totes les noies del cine ens quedàvem bocabadades amb ell. No ha parat de treballar i ara és un secundari de luxe i un luxe veure'l en pantalla.

La pel·lícula és fluixeta però una tarda de diumenge, si no feu res, mireu-la no us decebrà , nomes per veure'ls a ells.

Puntuació: 6/10

THE LAST STATION

Quan portes molts anys veient cinema una de les avantatges que tens, o pots arribar a tenir és que reconeixes quan hi ha una bona interpretació malgrat la pel·lícula no valgui gaire. Sempre s'ha dit que un actor o una actriu poden salvar una història, malgrat sigui fluixa i això passa quan el poder d'interpretació és tan gran que malgrat la pel·lícula sigui un nyap és igual el què estiguis veient, només veure'ls a ells ja és suficient perquè surtis satisfet de la sala.

No és el cas de The last station.... ni molt menys, perquè a part de ser una bona història , que t'atrapa i que vols saber què passa , el poder dels dos actors és tan magistral que eclipsen qualsevol altra cosa.

La història dels darrers dies de Leon Tolstoi és fascinant, jo he de reconèixer la meva ignorància i dir que no la coneixia, però em va atrapar: fa cinquanta anys que el genial i mediàtic escriptor està casat amb la comtessa Sofia la seva devota esposa, musa i col·laboradora... la seva història és d'amor-odi, no poden viure l'un sense l'altre però des de que el gran novel·lista ha renunciat al seu títol nobiliari, les seves propietats i a la seva obra en nom de la pobresa han desfermat l'ira de la seva esposa i estan en constant baralla que provoca un problema rere l'altra, tot viscut sota la perspectiva d'un jove deixeble de confiança de Tolstoi a qui la comtessa creu que ajudarà al seu marit a signar un nou testament que atorgarà tots els drets de la seva obra al poble rus.

Segurament no m'hauria cridat tant l'atenció si no fos per qui la interpreta, però és que Christopher Plummer (l'inoblidable capità Von Trapp de The sound of the music) i Helen Mirren estan tan espectaculars que només la seva sola presència a la pantalla, ja m'hi hauria fet anar amb els ulls tancats. Però tampoc ens podem oblidar de la resta de protagonistes, Paul Giamatti i James McAvoy posen el contrapunt als dos magistrals i veterans actors.

Qualsevol escena en que surten estan meravellosos però em vaig fixar especialment en una que ens havia recomanat Marta M.Q., la del jardí, quan hi ha una discussió entre el matrimoni i Tolstoi marxa emprenyat però la comtessa el fa tornar amb un simple canvi de música... és on es demostra que la senzillesa de la interpretació per part d'uns actors com aquests la fan immensa.

(Ja és una paradoxa que anés a veure-la el mateix cap de setmana que estrenaven The blind side , pel qual Sandra Bullock va guanyar l'Oscar el dia en que també estava nominada Helen Mirren... no faré cap comentari)

Puntuació: 7/10.... interpretacions 10/10