Jo no coneixia a la directora alemanya Doris Dörrie només per què havia vist la seva darrera producció Como cocinar tu vida un documental sobre un mestre zen i les seves classes de cuina i de vida. La pel.lícula no és que m'interessés especialment però ajuntava les meves dues passions: cinema i cuina.
Cerezos en flor, també m'atreia entre altres coses perquè venia avalada per la Seminci, el prestigiós festival de cinema de Valladolid, però em va decepcionar una mica.
Suposo que va influir que la veiés immediatament després de Lejos de la tierra quemada i a vegades veure una pel.lícula després de que t'hagi impressionat la d'abans no ajuda a gaire a que la segona la gaudeixis tant.
Tot i així, Cerezos en flor té una història interessant que podriem dividir en dues parts; una primera en què descobreixes la vida d'una parella ja madura, en què creus que morirà el marit perquè li acaben de diagnosticar una malaltia terminal però en canvi qui mor primer és la dona. El marit queda totalment desamparat, perquè els tres fills no se'n volen fer càrrec i ell decideix fer una cosa per la seva dona, ara ja morta, i que no li havia concedit en vida: anar al Japó i veure la muntanya Fuji Yama.
La història té moments realments bonics, visualment parlant, i la relació que té amb la noia del parc i el com va descobrint el ball preferit de la seva dona són probablement els millors trossos de la pel.lícula. Les escenes amb els fills jo les vaig trobar un xic forçades i per això vaig trobar que el film era una mica irregular.
A vegades, hi havia moments, que la pel.lícula em recordava a Lost in translation, meravellosa pel.lícula de Sofia Coppola on retrata la soledat infinitament millor que aquesta però no se li pot treure el mèrit a una excel.lent actuació dels dos personatges madurs principals.
Puntuació: 6/10
