MILDRED PIERCE: JOAN CRAWFORD VERSUS KATE WINSLET

Fa poc que vaig llegir que aviat farien una serie per la HBO sobre Mildred Pierce i que la seva protagonista seria Kate Winslet. M'encanta aquesta actriu. Quan vaig descobrir que la farien pel plus vaig decidir gravar-la. He vist el primer episodi però he parat, he anat gravant els altres episodis per una tarda fer una maratón.

Llavors vaig pensar que podia recuperar la pel·lícula original: Alma en suplicio, (del qual el títol original és el nom de la protagonista: Mildred Pierce), interpretada per Joan Crawford i dirigida pel gran Michel Curtiz.

Joan Crawford és una actriu que mai m'ha entusiasmat, suposo que per què el seu odi i enemistat eterna amb Bette Davis deu haver influenciat, les seves baralles llegendàries eren conegudes arreu i la seva actuació conjunta a Qué fue de Baby Jane? Amb la gran Bette va deixar ben clar aquesta situació.

Però tornem a Joan Crawford i a Mildred Pierce. No conec molt la filmografia de la Crawford, conec més “cotilleos” de la seva vida privada, com per exemple que va ser presidenta de la Pepsi Cola, que va estar casada amb Douglas Fairbanks o que a part de la llista de conquestes masculines també en va tenir forces de femenines en les que s'inclouen les de Marilyn Monroe o fins i tot la de la Bette Davis que la va rebutjar.

L'altra dia vaig veure Alma en suplicio. No l'ha havia vista, Crawford va guanyar l'Oscar a millor actriu per aquest paper de l'any 1945. La historia és de cinema negre i pel que he vist en el primer episodi de la HBO no comença de la mateixa manera però espero a veure la sèrie completa. La pel·lícula de Curtiz comença amb un assassinat i Crawford està esplèndida durant tota la pel·lícula però la que més em va sorprendre va ser Ann Blyth que sempre l'havia vist en papers de bona noia (El mundo en sus manos amb Gregory Peck) i que aquí fa un paper que em va recordar a Jean Simmons a Angel Face.

Sens dubte, m'agradarà la mini sèrie de televisió. Kate Winslet va guanyar l'Emmy per aquest paper, el primer episodi que ja he vist ella està espectacular i el repartiment que l'acompanya augmenta les meves ganes de veure-la sencera.

Una tarda que tingui lliure me la miraré d'un tirón.... la Kate s'ho mereix.

LA GRAN BETTE FA 20 ANYS QUE ENS VA DEIXAR!!!

Ja he parlat altres vegades de la Bette Davis i de la meva debilitat per ella.

El dimarts va fer 20 anys que va morir...20 anys!!! (encara no havia superat la mort d'Ingrid Bergman set anys abans!!!) i jo que recordo perfectament quan va ser... Tot just havia rebut el premi donosti i estava a França...

Recordo que en l'excel·lent llibre de Diego Galan; Jack Lemmon nunca cenó aquí (on parla de les seves vivències com a director del Festival), explicava com havia anat l'estada de la gran Davis a la ciutat basca. Diu que no s'aguantava dreta , que estava feta un delicat saquet d'ossos i que fins al backstage del teatre va arribar amb cadires de rodes... però quan va haver de sortir a l'escenari a recollir el premi , la gent que estava al seu voltant (entre ells en Galan), es van quedar amb la boca oberta quan es va aixecar i poc a poc va anar entrant a l'escenari, treien forces d'on ningú podia imaginar-se que les tenia!!!! (no recordo qui li va entregar el premi... suposo que ho he esborrat del meu subconscient per pura enveja!). La seva profunda veu, les seves paraules encara les recordo perfectament, quan deia en el seu discurs d'agraïment que no entenia quan la gent passava pel seu costat i li deien “la loba”...

Si és que era tot un caràcter! I ho va demostrar tota la seva vida... tenia fama de ser intractable i és llegendària la seva relació d'odi amb una altra de les grans; Joan Crawford (esgarrifosa la relació de germanes a ¿Qué fue de baby Jane?), però no només amb ella , diuen les males llengües que no es va entendre en cap de les seves companyes i en canvi si que es va entendre amb pràcticament tots els seus companys...

Llegendària és també l'anècdota de l'anunci que va escriure al diari per demanar feina... dient que era separada i que havia d'alimentar als seus fills, Mankiewicz el deuria llegir per què li va passar el guió de la que seria una de les interpretacions més brillants mai vistes a la pantalla gran i el paper que li va fer remuntar la seva carrera fins llavors un xic estancada: All about Eve...

En fi, he esperat dos dies a fer el comentari per què ha tornat a ser un xoc pensar en aquella desaparició....

Ai!!! que dur és ser mitòmana!!!

Per si no us creieu lo del 'anunci...