Gus Van Sant és un director que sempre m'ha interessat. És un director atípic i a vegades difícil de classificar, i és d'aquells que entres a les seves pel·lícules o no hi entres.
Jo normalment sóc del primer grup. M'agrada molt.
He seguit la seva filmografia, i és força irregular, ho reconec, tenint títols per a mi molt interessants com My Idaho privado, Drugstore Cowboy, Todo por un sueño (amb una gran paper de Nicole Kidman) i la darrera Milk; títols totalment infumables i/o comercials com Psycho (per molt experiment que volgués fer!!!), Even cowgirls get the blues, o Descubriendo a Forrester i la massa valorada El indomable Will Hunting,a títols per a mi completament magistrals però a la vegada de raresa difícil de pair com són: Last days (particularment la visió dels últims dies de Kurt Corbain em va encantar), Elephant (per a mi és potser la que més m'agrada d'ell, deu ser defecte de professió... però la visió des de diferents punts de vista de diferents personatges, inclosos els assassins de Columbine, em va semblar molt bona!) i la que avui comento: Paranoid Park.
La història d'Alex un adolescent sensible i indecís que fa de l'skate la seva manera de viure. Sovint va a un parc anomenat Paranoid Park per la dificultat que suposa d'utilitzar-lo, i un dia que fa nous amics , accidentalment mata a algú. Lluny de dir-ho, decideix callar el crim. Davant d'això se li plantegen molts dubtes, que no desvetllaré però que fan que el final de la cinta sigui sorprenent, i que en el meu cas en un principi m'enfadés molt però que després de reflexionar-hi em semblés el millor final per la pel·lícula .
Van Sant treballa a través de plànols molts llargs (a vegades difícils de digerir), sons dels skates o del vent intentant fer-nos entendre el silenci i la soledat del protagonista, un anar endavant i endarrere en el guió, fan de la cinta una petita obra d'art. Estic d'acord amb el que el meu amic Jordicine ja feia a la seva crònica.
Ja he comentat que Gus Van Sant és força inclassificable però la visió que ens dóna de l'adolescència i més concretament de l'adolescència americana: famílies trencades, jovent solitari, colla d'amics de l'Institut i sobretot aquest personatge principal que no revela el seu crim, una mica per por una mica per què no li dóna la real importància que té el fet, fan de Paranoid Park una visió molt aconsellable de la cinta.
A nivell formal, és una cinta difícil de veure, però ja ho eren Last days o Elephant.... és un tipus de cinema que si hi entrés t'enganxa totalment. Amb mi ho ha aconseguit.
Puntuació : 8/10
