Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniel Day-Lewis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Daniel Day-Lewis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 d’abril del 2013

LINCOLN



Els últims quatre mesos de la vida de Lincoln , el president més important de la historia dels Estats Units, tota la seva grandesa, la seva passió i la seva humanitat van estar marcades per la seva darrera lluita: voler abolir l’esclavitud. La pel·lícula mostra els esforços del president per posar fi a la devastadora guerra civil que va enfrontar al seu país durant anys i voler aprovar la tretzena  esmena... utilitzant la corrupció malgrat tot.
La pel·lícula no em va interessar en cap moment de fet al primer minut de la historia ja m’estava avorrint, és una historia que només pot interessar als americans a més està plena de referències polítiques i enrevessades tretes legals que jo no vaig entendre.
Cert que Daniel Day Lewis està fabulós, però quan no ho està??? ara... si que em va semblar molt exagerada la nominació de Sally Field, correcte però a vegades una mica sobreactuada.
Tots els secundaris estan bé , probablement el millor per a mi, James Spader.
I que dir de la direcció??? L'Steven Spielberg i jo tenim un greu i seriós problema... és una grandíssim director, les seves pel·lícules estan molt cuidades, es nota que les prepara a consciencia i la seva direcció sovint és brillant però aquest senyor té un greu i seriós problema (repeteixo!) i és que és mooooolt sensiblero... sempre ha de treure la llàgrima fàcil de seqüències o escenes que podrien aguantar-se molt millor , fer-les més serioses però no pot evitar que hagis de fer caure la llagrimeta fàcil que fa que sempre no a vegades sinó sempre , destrossi una escena que podria ser única.
Repeteixo , no em va interessar el menys mínim... i si vaig anar-la a veure va ser per veure’l amb ell i per què tenia la garantia d’un director com Spielberg... però a la propera m’hi repensaré!!!
Puntuació:3/10


divendres, 29 de gener del 2010

NINE

Anava amb molta il·lusió a veure Nine. M'encanten els musicals, és un dels meus gèneres preferits i aprofito qualsevol ocasió per anar al cinema per poder gaudir-ne en pantalla gran.

A més tenia l'antecedent de Chicago, un excel·lent musical dirigit pel mateix director, Rob Marshall i ara amb Nine els millors motius: un càsting envejable, una història molt atractiva pels cinèfils, el precedent d'una obra de teatre que havia triomfat a Broadway (Antonio Banderas de protagonista), uns escenaris naturals de Roma i uns escenaris ficticis, espectaculars en la “suposada” Cinecittá dels mítics estudis italians, una barreja de blanc i negre i color molt ben aconseguit...i per sobre de tot veure per primera vegada a Sophia Loren en pantalla gran!!!! (ho sé, ho sé, no tinc perdó!)... Ho tenia gaire bé tot....

Però .... com sempre dic... “sempre hi ha un però” , la pel·lícula li falta alguna cosa per arribar al nivell de l'antecessora, és un xic irregular i malgrat que el pes de la pel·lícula va a càrrec d'un excel·lent Daniel Day Lewis, amb un impactant accent italià (no he trobat gens a faltar Banderas) els números musicals semblen ficats una mica en pinces dins de la història, la pel·lícula és massa “teatral” (i no em queixo!) però el cinema és el cinema i el teatre és el teatre, amb això vull dir que són dos arts molt diferents i se n'ha de saber molt per a pel.licularitzar (existeix la paraula?) una obra de teatre. Rob Marshall ha de ser un increïble director de teatre, fa uns muntatges espectaculars, que si ja ho són en la pantalla, veure'ls en directe deu posar els pèls de punta...

De totes maneres, a mi em va agradar, no em va entusiasmar, però m'ho vaig passar bé malgrat el record de Chicago. La història de Guido Contini (alter ego de Federico Fellini) i el seu bloqueig que no el deixa treballar en la seva nova pel·lícula Itàlia, fa que tots els personatges que té al seu voltant passin per davant seu de maneres diferents: Judi Dench (meravellosa sastressa) que li fa una mica de veu de la consciència; Nicole Kidman (la seva musa i actriu a les seves pel·lícules), una mica “encorsetada” però demostrant una vegada més que té bona veu; Fergie, amb el numero més espectacular de la cinta malgrat ser una imitació del de la presó de Chicago, Penélope Cruz, molt s'ha dit del seu número, però que voleu que us digui, a mi em va deixar força indiferent; Kate Hudson (fent de reportera de la Vogue), i amb un número també impressionant que demostren la seva faceta de cantant i el recordatori que cada vegada s'ha sembla més a sa mare (Goldie Hawn), Sophia Loren.... que surt poquet però omple tant la pantalla , que jo ja en vaig tenir prou... i per sobre de totes elles una meravellosa i tendra Marion Cotillard (espero que amb nova nominació!!) fent de Giuletta Massina... era ella!!!!

És una bona ocasió per revisar 8 y medio.

Puntuació: 7.5/10