Juno em va semblar una comèdia tràgica resultona que crec que amb el pas del temps, perdrà l'encant que va tenir en el seu moment; de Reitman , el director em va sorprendre molt més Gracias por fumar una crítica àcida sobre el món del tabac i que estava interpretat per Aaron Eackhart, molt més pletòric que a la recent Love Happens.
Ara, Jason Reitman ens sorprèn amb Up in the air, amb un absolut protagonista ,el cada vegada millor George Clooney, i dic millor no per lo guapo i atractiu que és, amb aquest aire gaire bé clònic de Cary Grant, sinó per què demostra ser un bon actor , capaç de riure's d'ell mateix i protagonitzar una història que no té pas un final d'allò “feliç”...
Up in the air té un guió molt sòlid i ben estructurat que profunditza sobre la soledat, la inestabilitat de la feina, la incomunicació de les famílies o la dificultat per formar-les, temes prou importants i tots tractats en la mateixa cinta.
Està molt ben rodada, d'una forma intel·ligent i la presentació del personatge del Clooney és memorable on presenta a un home solitari que viu al cel entre avió i avió, viatjant d'estat en estat, anant a diferents empreses acomiadant a la gent,Sembla que no tingui escrúpols però al final de la pel·lícula gaire bé ens farà llàstima, i és que el seu personatge nota que li falta alguna cosa i encara canvia més quan apareixen dues dones que influiran en ell d'una forma molt diferent.
Les dues dones en qüestió són Anna Kendrick, (jove actriu que no conec de res però que la seguiré de prop perquè em va agradar molt), interpretant a la jove aprenenta de Clooney, intentant aguantar la pressió d'una feina molt dura i Vera Farmiga (que ja puc confirmar ara mateix que aquesta dona no m'agrada gens!! i segurament me'n portaré més d'una crítica) fent de l'alter ego de Clooney però en femení i amb sorpresa final.
De moment ja s'ha emportat el Globus d'or al Millor guió... segurament tindrà uns quantes nominacions a les estatuetes...i probablement també en guanyarà.
Puntuació: 8/10
