Tenia molt d'interès en veure aquesta pel·lícula.
Un dissabte a la tarda fent zapping per la tele em vaig enganxar al making-off de la historia i em va semblar molt interessant.
La veritat, és que és molt difícil veure una pel·lícula de ciencia-ficció de producció catalana i en aquest cas també tenia interès per què sortia de la factoria d'alumnes de l'ESCAC.
La historia és ben simple. En un futur no gaire llunyà, on les màquines conviuen amb els humans, Alex un important científic cibernètic retorna a la seva ciutat natal, on hi ha una de les universitats més importants en robòtica, per a realitzar un encàrrec important: la creació d'un nen robot.
Allà retrobarà al seu germà i a la seva antiga xicota que han format una família i tenen a Eva una nena d'uns deu anys força sorprenent.
Vaig sortir força decepcionada del cinema. M'esperava molt més, el guió és molt simple i gaire bé diria que avorrit, totalment previsible. Als deu minuts ja saps quin serà el final, i no només per què ja t'ho expliquen en la primera escena, crec que aquí el director ha fallat per què no era necessari dir-ho des del primer moment, sinó per què ja t'ho imagines.
Però per què crec que s'ha de veure la cinta? Primer de tot per en Lluís Homar. Està especialment impressionant fent de robot, els seus gestos , la seva forma de treballar com tracta al seu “amo”, està simplement genial. Suposo que li caurà una nominació als Goya per què realment s'ho mereix. Segona, per la estètica de la pel·lícula, que aquesta si que sorprèn, està molt ben feta, tots els efectes especials són molt originals.
La resta de personatges estan correctes des de Daniel Brühl, a Marta Etura. Alberto Amman és bastant innecessari i la que brilla per sobre de tots (menys de Homar , és clar!) és la nena Eva (Claudia Vega), que es veu que és el seu primer paper i que va ser escollida d'entre moltes altres nenes, i que realment promet!!!
Potser val la pena donar-li una oportunitat, si més no per què és una pel·lícula feta a casa.
Puntuació: 6/10
