MIDNIGHT IN PARIS

Definitivament ha tornat el Woody que més m'agrada.... amb una història aparentment senzilla s'amaga un guió deliciós ple de frases meravelloses i amb una sèrie de personatges que feia temps que no escrivia.

Ho confesso, a mi m'encanta Woody Allen i sobre tot m'agrada el geni novaiorquès dels darrers anys, el de Bales sobre Broadway, el de Todos dicen I love you, el de Misterioso asesinato en Manhattan o més recentment Match Point. Reconec que Allen t'ha d'agradar, és un tipus de cinema diferent al comercial o al de cops de puny o el de puro divertimento. Allen va més enllà, els seus guions sempre amaguen les pors, les inseguretats , els sentiments més íntims del director sempre disfressats d'una manera brillant amb unes històries que sempre et fan somriure. Amb elles analitza la família, la vida, la confiança , les relacions de parella.... els temes universals i a la vegada universalitzats per el propi Allen.

Ara amb Midnight in Paris i passejant per la ciutat de la llum, a través dels ulls d'un escriptor (Owen Wilson, alter ego del propi Allen), el director s'endinsa a la por de viure el dia a dia i d'endinsar-se en un futur incert, i preferir passejar-se per el passat, però ho fa d'una manera deliciosa, a través d'un taxi i quan toquen les dotze de la nit, com si fos un conte i és llavors quan Gil pot transportar-se al passat i poder gaudir , meravellar-se i parlar amb els seus herois del passat, com Heminway, Scott Fitzgerald, Buñuel, Dalí (fantàstic Adrian Brody), Cole Porter, Josephine Baker o Gertrude Stein (magníficament interpretada per Kathy Bates)... tot això acompanyats per una meravellosa Marion Cotillard en estat de gràcia i que et fa el viatge en el temps molt més bonic del què ja és....i és que Allen pot fer això i molt més, ens pot endinsar en un passat que a tots ens agradaria estar-hi , si més no alguna vegada en la nostra vida, poder conèixer , poder parlar, poder discutir amb els nostres herois, amb els personatges que ens han influït en la nostra vida....moltes vegades m'ha passat pel cap que hauria estat de mi si jo hagués nascut en el Hollywood clàssic???

Per sort tenim el mestre, en Wody Allen que ens transporta a un món màgic , que ens fa disfrutar d'un somni que podria ser real, si més no ell el converteix en real, i ens fa gaudir durant una estona d'un bonic pensament... aquesta és la màgia del cinema, aquesta és la genialitat del mestre!.

Puntuació: 9.5/10 (i no li dono el 10 perquè no em va acabar de fer el pes en Wilson!)

TRES PEL.LÍCULES DIFERENTS PER A UNA ACTRIU ÚNICA

L'entrada de la setmana passada a Zinéfilas, la meva companya Bruja Truca, parlava d'una actriu jove però amb una brillant carrera i amb un futur que encara ho pot ser més si vigila els seus papers: Natalie Portman.

Jo ja he parlat alguna vegada d'ella. Ara en poc més de dues setmanes he pogut veure tres papers seus: dos al cinema i ahir a la nit en vaig recuperar una a la televisió: quins papers tan diferents i ella què increïble que està!

 

EL AMOR Y OTRAS COSAS IMPOSIBLES:

Emilia és una jove advocada i filla de jutge, casada amb el seu jefe, que es va divorciar quan la va conèixer a ella. La pel·lícula comença amb la notícia de la mort de la filla recent nascuda d'ambdós. Ella malgrat que s'esforça no pot connectar amb el primer fill del seu marit i això li ocasiona molts problemes amb ell i amb tothom per què no pot assimilar el seu propi dolor.

Dirigida per un guionista Don Roos passat a la direcció se li nota la seva poca experiència per què la pel·lícula no acaba de funcionar en cap moment i això que té tots els elements per a ser un bon melodrama: bona història, bons personatges i sobre tot bons actors com són Scott Cohen o Lisa Kudrow, ben lluny de la seva Phoebe de Friends, però sobretot el nen Charlie Tahan que fa molt creïble el seu paper de repelent però que poc a poc es va guanyant el cor de Portman i de l'espectador. Per sobre de tots ells, evidentment una Portman que es va creixent a mida que el seu dolor davant de la situació la va superant i que tu encara que saps que el seu comportament no és el correcte , l'acceptes i empatitzes amb ella...aquest és el gran treball de l'actriu!. Puntuació: 6.5/10

THOR:

Èpica aventura de Thor; un més dels personatges creats per la factoria Marvel. És evident que si no hagués sortit la Portman, no m'hauria interessat... però a part d'ella hi ha algun altre nom a tenir en compte: Anthony Hopkins, Rene Russo, Stellan Skarsgard i el seu director Kenneth Branagh (del qual feia molt de temps que no en sabia res!).

És un còmic basat en el deu víking Thor i les seves aventures quan baixa a la terra i coneix a la doctora Joan Foster (la Portman).

Pel·lícula de crispetes és puro divertimento.... em vaig distreure molt però no busqueu filosofades eh??? Puntuació: 7/10

TODOS DICEN I LOVE YOU:

Ahir la vaig recuperar per la televisió. La Portman tenia 15 anyets però ja havia fet Leon i Beautiful girls així que suposo que en Woody Allen estava molt convençut de la seva vàlua. Surt poc però és que al ser una pel·lícula coral tots estan genials i és que la pel·lícula és de le

s millors del director novaiorquès. L'escena de la funerària no té pèrdua i la Hawn ballant i volant tampoc.... fins i tot la Roberts està molt bé!!! Imprescindible!! Puntuació:10/10

Natalie Portman ens demostra una vegada més que és una actriu tot terreny i que es pot enfrontar amb qualsevol tipus de paper!.

AVUI A ZINEFILAS

Avui a Zinefilas m'ha tocat a mi.

Arrel del regal d'un llibre li he dedicat l'entrada al binomi Woody Allen-Nova York.

Si voleu passar-vos i llegir-lo...espero que us agradi.

El dedico a tots/es els que ens agrada aquest binomi, especialment a la Margenat!

CONOCERAS AL HOMBRE DE TUS SUEÑOS

Anar a veure una pel·lícula del mestre Allen és si més no, garantia de veure una pel·lícula de bona factura, ben dirigida, bon guió i bones interpretacions. És una realitat que qualsevol actriu o actor de tot el món pagaria per treballar amb ell i tenir en el propi currículum un treball del mestre Allen sempre és un signe de qualitat.

Allen és un gat vell, coneix l'ofici de dirigir a la perfecció i resol les situacions de manera magistral. Però fa una pel·lícula cada any i no totes poden ser obres mestres, jo li calculo que en fa una cada deu anys i des del meu punt de vista la seva obra mestra dels darrers anys és Match Point.

Conocerás al hombre de tus sueños no és de les millors que ha dirigit, però a mesura que he anat pensant en ella si que m'he donat compte que és una de les més dures dels darrers anys, i amb això vull dir que tot i tractar de manera carinyosa els seus personatges , cap d'ells surt ben parat en aquesta història...cap d'ells, excepte el que està interpretat per una magistral Gemma Jones, tots són personatges amb un final incert i gaire bé diria que molt negre i dur. Allen torna a reflectir tot el seu món: paranoies, amors, desamors, amistat, relacions personals i laborals.... però aquesta vegada els seus personatges, no saben com acabaran, tenen un final massa obert.

Els actors estan correctes, potser Brolin i Banderas són els més maltractats de la història, el primer perquè podria haver donat més de sí,(per mi és el que hauria pogut tenir més substància) i el segon perquè el tracta massa com a home objecte...Les noies són les més ben parades, Freda Pinto (Slumdog Milionaire), Lucy Punch (tota una troballa però és el mateix paper que va fer Mira Sorvino a Poderosa Afrodita), Naomi Watts cada vegada més immensa (és molt bona fent papers dramàtics).. però els dos actors més veterans són els que s'emporten la medalla en aquesta història, començant per un Anthony Hopkins, un xic histriònic però sense perdre la compostura i com ja he dit, una magnífica Gemma Jones que és la única que té un bri d'esperança al final de la història.

A mi em va agradar , però ja sé que no puc ser gaire objectiva amb el director novaiorquès!, sempre m'agrada tot i reconec que aquesta cinta no és de les que trobo més rodones. Compte amb algunes escenes , sobretot amb la de quan entre la Jones a casa de la seva filla i gendre i desencadena una baralla entre tots, és una escena magistral, amb uns moviments de càmera que segueixen els personatges que et fan viure perfectament la situació.

Puntuació: 8/10

SI LA COSA FUNCIONA

Woody Allen és la cita obligada de cada any. És un dels pocs directors que segueixo assíduament, com Scorsese o Coppola (quan treballa) i m'agrada.

Últimament , les seves obres potser no eren tan “clàssiques” , però amb Si la cosa funciona, torna el Woody d'abans. De fet no sé on he llegit que aquest és un guió de fa trenta anys que ara decidit treure del calaix i rodar.

I és que amb Si la cosa funciona torna el Woody Allen més egocèntric,més egoista, més neuròtic a través d'un Larry David , que ja havia treballat amb ell i que aquí com a protagonista- alter ego funciona com el títol, funciona bé.

La història d'aquest científic, quasi Nobel suïcida i ara totalment amargat de la vida canvia una mica quan coneix a una joveneta (excel·lent Evan Rachel Wood) arribada del sud, que vol viure a Nova York i escapar-se de la vida rutinària de casa els pares: Ed Begley Jr (el Dr. Earlich del Saint Eligius) i la sempre meravellosa Patricia Clarkson... una de les meves debilitats actuals, i que repeteix amb Allen després de Vicky, Cristina, Barcelona.

I no només és un Allen clàssic pel personatge principal sinó perquè té elements de les pel·lícules d'abans, sobre tot en el guió... però a més la pel·lícula em va recordar en alguns moments, i sense tenir res a veure, amb un dels seus millors títols: La rosa púrpura del Cairo.

És evident que fer una pel·lícula cada any no ha de ser fàcil, i que és impossible que siguin totes grans històries... però Woody Allen és un gran director , i té el seu públic que espera any rere any anar a les sales per veure'l, sigui ell en persona o sigui el seu alter ego.

Jo hi vaig anar, i va haver-hi moments que m'ho vaig passar molt bé. No és una de les seves millors pel·lícules i té alts i baixos, però és un Allen, i sempre diré que es vegi una pel·lícula d'ell.

Puntuació: 6/10