Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lubna Azabal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lubna Azabal. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de maig del 2011

INCENDIES


Sempre hi ha pel·lícules de les que sents a parlar molt i després quan les vas a veure et decepcionen una mica perquè no es allò que tu esperaves. En canvi hi ha aquelles històries que malgrat, te les expliquin, o et diguin que són molt bones, tu les vas a veure i ho confirmes.
És el cas de Incendies, pel·lícula canadenca del director Denis Villeneuve. N'havia sentit molt a parlar i com sempre, dos dels meus clars referents blocaires com Jordicine i babel, n'havien parlat molt bé i la tenia apuntada per veure-la.
No explicaré gaire de què va, és millor que la vagis a veure sense saber-ne gaire perquè el final és tan sorprenent que et deixa amb el cor en un puny , i no és exageració.
Quan vaig sortir de veure la pel·lícula em va venir al cap una cinta que vaig veure fa forces anys, i que evidentment sense tenir res a veure amb aquesta me la va recordar molt: Lone Star de John Sayles. I en què me la va recordar? La pel·lícula de Sayles es clarifica en una fotografia. Aquí en una sola escena el director t'explica tot l'horror de la història.
Situada en un lloc intemporal, probablement al Líban, el relat de dues histories paral·leles: la de la mare, visquen un conflicte bèl·lic i totes les seves conseqüències i la dels seus dos fills bessons, que després d'assabentar-se que tenen un germà que desconeixen i la mort del pare, decideixen a través de la filla primer i del fill després, anar descobrint poc a poc la història de la seva mare que al final serà la seva pròpia.
Amb unes escenes terriblement realistes , com són sobretot les de l'autobús (comences no creient el què passa i a mida que va passant l'escena se't posen els pèls de punta i acabes amb un silenci esborronador), la de l'abraçada dels dos bessons a la piscina o fins i tot de la primera escena quan estan tallant els cabells a uns nens, la pel·lícula et va endinsant en una història profunda, realista, tremendament injusta...
Amb unes interpretacions magistrals, sobre tot de la mare i de la filla, que s'assemblen molt físicament, jo al principi no les vaig distingir... Incendies és una pel·lícula necessària de veure.
Nominada al millor Oscar de parla no anglesa representant a Canadà no va guanyar (encara no he vist In the better wolrd).
Puntuació: 9.5/10