Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rock Hudson. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rock Hudson. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de març del 2011

ENS HA DEIXAT ELIZABETH TAYLOR

Ho he de reconèixer , ahir estava trista, la mort d'Elizabeth Taylor , ens recordava una vegada més que ja van quedant menys actors i actrius de l'època clàssica, i és que amb Taylor, se'n va una de les actrius amb una de les carreres més impressionants de Hollywood.
Era una gran actriu, no potser a l'alçada d'una Davis, Hepburn o Bergman però Elizabeth Taylor tenia una presència a la pantalla com poques, amb una bellesa extraordinària, i uns ulls violetes únics, va ser una actriu amb una força dramàtica demostrada. Guanyadora de dos Oscars, precisament amb dos papers molt dramàtics, La mujer marcada i ¿Quién teme a Virgina Wolf? (pel·lícula que em va impactar molt, sobre tot pel rera fons de la història, ja que la feia amb el seu marit Richard Burton, amb qui es va casar dues vegades i amb el qual va tenir una vida , diguem-ne turmentosa), la seva filmografia està plena de títols ja inesborrables en la nostra memòria, on va treballar amb els millors directors i actors/actrius de la indústria cinematogràfica.
Qui no recorda a la Maggie de La gata sobre el tejado de zinc? , la Priscilla de La cadena invisible (amb un adorable Roddy McDowall, en un dels seus primers papers amb la Lassie la inolvidable gosseta), L'Amy de Mujercitas, La Kay de El padre de la novia (què gran Spencer Tracy!!), la Hellen de La última vez que vi Paris, la impressionant Catherine de De repente ,el último verano (on va rodar a Tossa!!), Susan, a El árbol de la vida,la Leslie de Gigante, o la gran i majestuosa Cleopatra de Mankievicz??? (i me'n deixo tants d'altres!!), per cert va fer però no la van creditar a Alma rebelde , amb Joan Fontaine una altra dels mites vivents que encara queden!
Era gran amiga dels seus amics, íntima de Montgomery Clift, Michael Jackson i de Rock Hudson, quan va morir aquest últim es va convertir en una de les pioneres en la lluita contra la Sida. Es va casar fins a 8 vegades i fa poc en un altre post recordava que li havia tret el marit (Eddie Fisher) a una de les seves millors amigues, Debbie Reynolds.
Segueixo trista, però ens quedaran les seves pel·lícules i els seus ulls!

dissabte, 19 de desembre del 2009

ENS HA DEIXAT JENNIFER JONES

Reconec que no sabia que encara visqués Jennifer Jones. Ahir va morir als 90 anys.

Actriu molt coneguda durant els quaranta - cinquanta de l'època daurada de Hollywood, sempre he pensat que Jones, si va fer les pel·lícules que va fer, va ser pel simple fet de que es va casar amb el productor més important de l'època:(i gaire bé de tots els temps!) David O. Selznick, que en el darrer comentari parlàvem d'ell per què va ser el productor de Lo que el viento se llevó, però no pas per què fos una actriu brillant. Era força normaleta però va tenir la fortuna de poder treballar amb els grans directors del moment: Minnelli, Lubitch, Wyler Houston, de Sica...

I és clar, també va poder treballar en grans pel·lícules com per exemple, Madame Bovary, La colina del adiós, empalagosa historia d'amor amb William Holden , que a mi em va encantar, i que té una música preciosa... o a Canción de Bernadette on feia de l'angelical noieta francesa que va veure a la verge, el paper que li va fer aconseguir el seu únic Oscar de les tres nominacions que va tenir. També va aparèixer en grans títols com Jenni amb Joseph Cotten o Adiós a las armas, la segona versió que va interpretar juntament amb Rock Hudson, o Estación Termini amb la qual va compartir pantalla amb un joveníssim Richard Breymer que anys més tard seria l'inoblidable Tony a West Side Story. Però segurament serà recordada per el seu paper de Perla Chavez, i la seva turmentosa relació amb Gregory Peck a la fantàstica Duelo al sol, i en la seva última aparició fent de parella de Fred Astaire a El coloso en llamas una de les últimes superproduccions de catàstrofes dels anys setanta.

Repassant la seva història, he descobert que al 1981 va comprar els drets de La fuerza del cariño amb la intenció d'interpretar-la però finalment ho va fer la magnífica Shirley MacLaine.

Ha mort una de les últimes clàssiques que ens queden...En fi, la primera de tres???