Sempre sóc partidària de veure pel.lícules espanyoles i/o catalanes. En sóc seguidora.
Penso que el cinema que es fa al nostre país és bo; està , sovint, menyspreat i es fan bons productes. Portem el record i la tradició del cinema dels anys 70, amb les "espanyolades" i hem de començar a creure en el cinema d'ara, l'actual, perquè realment hi ha coses que valen la pena. Directors com Bollain, Coixet, Almodóvar, Amenabar, Trueba fan que el nostre cinema es coneixi internacionalment i això és bo per a la nostra indústria.
En poc temps tenim a la nostra cartellera títols de directors/es catalans/es que no ens podem deixar perdre, com és el cas de Mar Coll amb Tres dias con la família, que encara no he vist; Xavier Puebla amb Bienvenidos a Farewell-Guttman; o el que ara comento de Cesc Gay; V.O.S. I me'n deixo!!
Desconeixia l'obra de teatre, no la vaig arribar a veure, però el fet de que s'estrenés una pel.lícula d'aquest director ja en vaig tenir prou en decidir-me a anar-la veure.
D'entre totes les raons que he exposat fins ara, s'hi afegia el fet de que tant Àgata Roca (del grup de T de Teatre, de la qual sóc fidel admiradora) i Vicenta Ndongo eren un afegit a veure-la.
I no em va decepcionar. Pel que sembla,Cesc Gay ha introduit tots els elements del rodatge, que inicialment no hi eren a l'obra de Carol López. Però no desentonen gens, al contrari, fan que la història sigui molt més original i que a més crein els tocs d'humor de la cinta. La història sobre les relacions entre parelles no és original però Gay amb l'estructura narrativa que presenta fa que la pel.lícula et tingui enganxat durant tot el metratge.
Potser, no és una pel.lícula rodona, a mi personalment em va agradar moltíssim més En la ciudad, on les relacions eren molt més obscures, profundes i punyents, allà la Mònica López estava extraordinària... en aquesta hi ha tocs d'humor molt més agraïts que en l'altra, (no he vist Ficció, però la recuperaré).
És una història de quatre personatges , on sense cap dubte sobresurten molt més els personatges femenins, Roca amb el paper de nena tonta s'emporta tots els mèrits i en canvi, Ndongo, és la que realment brilla en la seva actuació ,malgrat no tenir el millor paper... o sí!!! Els personatges masculins són bastant fluixets i la veritat és que no desperten molt la meva atenció.
Un dels fets interessants de la cinta és que està rodada en tres idiomes: català, castellà i euskera... i és aquí on la Ndongo té un dels seus millors moments, amb la barreja idiomàtica: el moment del cotxe.
Potser , pel fet de ser catalana, la vostra primera idea és no anar-la a veure, però jo crec que val la pena.
Puntuació: 7/10
