ENS HAN DEIXAT JOHN BARRY I MARIA SCHNEIDER

Aquesta última setmana que avui s'acaba deixem a dos personatges més del món del cinema. 

Ben diferents tots dos.

John Barry

Un dels més grans compositors que ha donat el cinema ens deixava el passat dia 30 a l'edat de 78 anys.

Se'l considera el pare de la música de James Bond i és també el creador de grans bandes sonores de l setè art, d'entre altres: La jauria humana, amb Robert Redford i Marlon Brando, Robin i Marian (meravellosos Sean Connery i Audrey Hepburn), El zoo de cristal , La calle del adiós o Frances . Va guanyar la estatueta en cinc ocasions : Bailando con lobos, El león en invierno, Nacida libre (banda sonora i cançó) i segurament per la banda sonora que més se'l recordarà (a part de la del Bond): Memorias de Africa.

Maria Schneider

Schneider se l'associarà sempre per un paper que ha marcat un punt d'inflexió en el món del cinema: la jove Jeanne a El último tango en Paris juntament amb Marlon Brando en la producció de Bernardo Bertolucci. Només tenia 20 anys. La seva vida a partir de llavors seria dura, que finalment la van dur a ingressar a un psiquiatric.

Tot i haver protagonitzat una trentena de pel·lícules només recordo aquest títol malgrat que havia participat en altres produccions, totes europees i treballat amb actors comAlain Delon, Gerard Deparidieu o Jack Nicholson, i amb directors com Terence Young, Franco Zefirelli. La seva última aparció al cinema va ser al 2009 en un paper a Cliente una producció de Josiane Balasko.

Va morir el passat dijous dia 3 a l'edat de 58 anys.

CHARLES CHAPLIN: UN GENI

Demà és l'aniversari de naixement de Charles Chaplin: hauria fet 120 anys!!

M'ha anat molt bé aquesta data perquè ja tenia en ment fer un comentari sobre el genial artista. Dilluns després de totes les celebracions de Setmana Santa, em vaig enganxar a la tele, al canal dels clàssics durant tota la tarda... i és que el programa s'ho mereixia, vaig veure dues pel.lícules del director anglès amb uns documentals previs a les cintes explicant la pel.lícula que després projectaven.

El primer documental el presentava l'actriu i directora noruega Liv Ullman, anava descobrint aspectes no només tècnics de la pel.lícula sinó molts altres aspectes interessants que després vaig poder anar veient al film. El segon documental, del mateix estil, era presentat per Bernardo Bertolucci, que en certs moments s'emocionava explicants escenes tendres de la pel.lícula

Les pel.lícules en qüestió eren: Una mujer en Paris del 1923 i de l'etapa muda, que té com a principal característica que és la primera pel.lícula dirigida per Charles Chaplin en que ell no hi surt, per això potser no va tenir tan d'èxit perquè no sortia el llavors tan famós Charlot. La història és dura per què és l'amor d'una parella predestinada al fracàs i de fet acaba molt malament. Com a curiositat surt un joveníssim Adolph Menjou i la que llavors era la seva parella Edna Purviance, que la va tenir sempre en la seva nòmina fins que va morir.

La segona pel.lícula era Candilejas (1952), confeso que no la recordava gaire, i em va encantar!!!!, la seva visió em va ratificar el que ja sabia, i és que en Chaplin era un geni... sabia combinar el drama i la comèdia d'una forma magistral, i ell mateix en les seves interpretacions eren d'una bellesa i una tendresa exquisides. Però de geni no només ho era com a actor, és que ell era qui escrivia la música, el guió, la producció (era un dels quatres amos de la United Artist juntament amb Douglas Fairbanks, Mary Pickford i David W. Griffith) i evidentment la direcció... en aquesta pel.lícula també hi sortien en un paper petit: Buster Keaton i el seu fill Sidney Chaplin.

És sens dubte un dels més grans del cinema de tots els temps!!!