ENS HAN DEIXAT PETER FALK

El final de curs ha fet que tingués una mica abandonat el blog, i ara que hi torno és per dir que ens ha deixat un altre gran actor, dels que ja quedaven pocs.

Potser per a molts, el nom de Peter Falk no els sona gens, però pels de la meva generació, segurament la generació anterior i la posterior, el nom del detectiu Colombo si que sona.

I és que Peter Falk , juntament amb Margaret Rutheford interpretant a Miss Marple, siguin els dos millors detectius de la televisió amb permís d'Angela Landbury i la seva Jessica Fletcher.

Però Peter Falk malgrat ser conegut pel seu personatge de geni despistat va ser molt més. I és que va començar amb el gran Frank Capra en una de les comèdies més boniques que he vist i amb la peculiaritat de veure a una Bette Davis fent de bona: Un gangster para un milagro. Pel·lícula que si no heu vist us recomano del tot perquè jo cada vegada que la veig estic amb un somriure durant tot el metratge.

La seva filmografia s'acosta a una quarantena de títols dels quals també vull destacar: Cielo sobre Berlín de Wenders, La princesa prometida on feia de l'avi que explica la historia, Maridos i Una mujer bajo la influencia ambdues de John Cassavetes, o per descomptat la inoblidable La carrera del siglo de Blake Edwards fent de copilot estrafolari de Jack Lemmon, perseguint el cotxe de Tony Curtis i de Natalie Wood.

Va morir dijous, als 83 anys de demència senil.

Ja en queden molt pocs de secundaris de luxe com ell.

ENS HA DEIXAT TONY CURTIS

Deu ni do la setmana que portem, s'estan trencant totes les estadístiques, abans dic que no n'hi dos sense tres i en cauen uns quants!.

En fi, ahir ens arribava la notícia de la mort de Tony Curtis i aquesta mort especialment per a mi ha estat de les més sentides. Admiro tot el què estigui relacionat amb el món del cinema, i una mort sempre sobte, ja sigui de directors, muntadors, especialistes o qualsevol altre persona de l'àmbit cinematogràfic però com a mitòmana reconeguda que sóc, la mort d'una actor o actriu sempre em colpeix molt més.

Tony Curtis era un dels grans, era un dels últims que queda d'aquell Hollywood clàssic que jo tan admiro i que m'ha fet passar tants bons moments, Tony Curtis havia compartit escenes amb tots aquells que a mi m'han fet estimar el cinema.

En Tony Curtis no era només una cara bonica, era un gran actor, dels clàssics, podia fer-te riure i al moment fer-te plorar, és una d'aquelles virtuts que només tenen els grans actors, que fan de l'actuació la cosa més senzilla del món. Etern galan, es va casar 6 vegades però el seu casament amb Janet Leigh (Psicosis, Sed de mal), va causar sensació en el seu moment, d'aquell matrimoni va néixer Jamie Lee Curtis, que sense tenir el talent dels seus pares ha heretat el gen de la comèdia.

Recordo una vegada estan a Londres que vaig anar als grans magatzems Harrods, allà hi havia una exposició de pintures d'ell, i recordo que em va impactar força.

Seria impossible parlar de tota la seva filmografia, amb més de 100 títols i treballant amb els més grans però si que m'agradaria comentar que va treballar en gairebé tots els gèneres i personalment destacaria aquestes: El gran Houdini, on va treballar en Leigh (treballarien junts en diverses ocasions), Espartaco i Los vikingos amb Kirk Douglas (un dels últims que encara queden vius), Winchester 73 amb James Stewart, Trapecio amb Gina Lollobrigida i Burt Lancaster, Boeing Boeing on feia tornar boja a Thelma Ritter, es va posar a la pell de El estrangulador de Boston, va treballar també amb Natalie Wood a La picara soltera i a la meravellosa La carrera del siglo on també compartia cartell amb el genial Jack Lemmon. Amb ell va protagonitzar una de les millors comèdies de tots els temps: Con faldas y a lo loco, on cada escena és perfecte!!!

No ho he pogut evitar, us deixo el vídeo, (una mica llarg però és que us hauria posat la pel·lícula sencera!!!) d'entre d'altres escenes, l'arribada de Marilyn a l'estació... inoblidable!