dissabte, 29 de setembre del 2012

BLANCANIEVES

Vaig tenir la gran sort de poder assistir a la preestrena de Blancanieves al Liceu de Barcelona amb les protagonistes i l'equip tècnic encapçalats pel director Pablo Berger. Amb una orquestra en directe interpretada per la Sinfonietta Monteolvido i amb la gran cantant Sílvia Pérez Cruz tenint el protagonisme absolut de la única veu que s'escolta durant tot el metratge.
Així és, pel·lícula en blanc i negre i muda, Blancanieves és simplement un magnífic viatge sensorial... de tots els sentits!
Ara ja estic llegint i escoltant comentaris sobre la pel·lícula... se la compara amb The artist, és evident, les dues sense paraules i en un espectacular blanc i negre... però res a veure la una amb l'altra, mentre la francesa fa un meravellós homenatge al mon dels inicis del cinema, l'espanyola s'endinsa en una versió “taurina” del conte dels germans Grimm.
Potser l'únic retret que li puc fer és aquest, que per a mi és massa taurina però si te'n oblides del context , i jo ho vaig fer de seguida, entres en un món de conte.
Blancanieves, és una adaptació molt lliure del popular conte, ambientada als anys 20 al sud d'Espanya on Blancaneus és Carmen, una bonica jove que viu la seva infantesa maltractada per la seva madrastra, una infermera que s'ha casat amb el seu pare, un famós torero després d'haver quedat paralític d'una “cogida” d'un brau el mateix dia que va néixer ella i va morir la seva mare. Amb la trobada d'una colla de nans començarà un viatge apassionant on ens trobarem amb un final inesperat i sorprenentment gòtic.
La posada en escena, la música (de pèls de punta!!! tan bona com la The artist!), el vestuari, la història, la magnífica direcció!!... fan de la pel·lícula una visió obligatòria....però.... i com sempre els peròs.... el que fa imprescindible anar-la a veure són els actors: començant per les joves , la nena i la jove Blancaneus , que no desentonen gens a Pere Ponce i uns formidables Josep Maria Pou i Ramon Barea.., a una gran dama com és Ángela Molina, meravellosa interpretació d'àvia de la protagonista... però per sobre de tots, una cada vegada més gran Maribel Verdú, amb un infinit ventall de matisos en la seva interpretació de malèfica madrastra que a mi em van fer quedar-me enganxada a la butaca del Liceu. Compte.... la seva presentació en escena... fa tanta por la seva mirada que se la pot comparar amb una de les millors mirades de Bette Davis... i no crec que exageri amb la comparació!
No en tinc dubte.... es mereix el Goya d'aquest any! I crec que el pot guanyar!!!!
I la pel.lícula una obra mestra!
Puntuació: 10/10

Aquí teniu unes quantes fotos de la gran nit al Liceu





dimarts, 25 de setembre del 2012

BRAVE

Sempre estic predisposada a veure una pel·lícula d'animació. M'agraden... suposo que em ve de petita, quan la mare em portava a veure totes les pel·lícules de Disney. Ja de gran i a les reestrenes les he anat a veure totes.. i recordar-les em feien tornar a la infantesa.
Han passat els anys i han aparegut altres productores, Dreamworks,Pixar... que han fet que el somni dels infants cada vegada fos més bonic!
Ara ens arriba, novament de la Disney , de la clàssica, aquest Brave, una pel·lícula deliciosa que a mi personalment m'ha agradat molt!.
Reconec que no sóc gaire objectiva quan parlo de dibuixo animats, però he de dir que aquesta m'ha agradat especialment, ja no per què la protagonista fos una dona sinó sobretot per l'argument que traslluïa modernitat per a tots cantons tot i que passa en èpoques immemorials i fins i tots de llegenda.
Brave és la historia de Mèrida, filla d'en Rei Fergus i la reina Elinor, reis d'Escòcia, que és a més una excel·lent arquera i sobretot una noia molt autònoma. Disposada a trobar el seu propi camí és així com Mèrida desafia a una ancestral costum sagrada dels senyors de la guerra, produint i desencadenant el caos i la fúria del regne. A més quan la princesa decideix demanar l'ajut d'una bruixa , el desig que li concedix tindrà nefastes conseqüències, i Mèrida haurà de posar tot el seu esforç i les seves habilitats per anar solventant tots els perills i acabar amb la terrible maledicció que li ha caigut damunt de la seva família que se li aniran apareixent.
Torno a dir que no és perquè les pel·lícules d'animació m'agradin especialment, que si que ho és, però he de reconèixer que m'ho vaig passar d'allò més bé, no només per la visió en si, sinó també per que l'argument és molt profund i si els nens d'avui en dia l'arriben a entendre poden ajudar-los a créixer. Preciosa la relació entre la mare i la filla!.
Per cert, quedo certament sorpresa del traç del dibuix animat sobretot dels cabells de Mèrida, són preciosos!

Puntuació: 8/10

diumenge, 23 de setembre del 2012

SEGON ANIVERSARI


Avui estic orgullosa de fer aquest comentari!
Hem fet dos anys de Zinefilas.
Això significa moltes coses: va començar com una aventura entre varies noies que vivien arreu de l'Estat Espanyol i que no es coneixien de res però que en canvi ens uneix quelcom molt important: El cinema.
Per altra banda, personalment va significar un repte important perquè jo no estava gens acostumada a escriure en castellà i el repte crec, que l'he superat , i la il·lusió de cada vegada que em toca fer un comentari no l'he perdut en absolut.
És per això , per si voleu us deixo l'enllaç del comentari del segon aniversari!
Gràcies per seguir per aquí encara que tingui el blog una mica abandonat!!