LOS IDUS DE MARZO

 

George Clooney està seguint de molt a prop els passos de Clint Eastwood o de Robert Redfort, correctes actors, fins i tot diria que en algun moment brillants que estan fent carrera com a directors i que personalment ho estan fent molt millor que en la interpretació. Clooney està demostrant poc a poc que pot arribar a ser un gran director, ja ens ho va ensenyar amb Buenas noches y buena suerte i a ara novament ens ho demostra amb Los idus de Marzo.

Com el seu títol indica estem davant d'una tragèdia grega. Sthepen Meyers magníficament interpretat pel cada vegada millor Ryan Gosling (no m'estranya que se'l disputin), és un idealista i molt bon comunicador que treballa per la campanya presidencial del governador interpretat pel Clooney.

La continua pressió que rep per part de tothom ve afegida per una proposta de feina del cap de l'equip contrincant... Ell no sap que fer: ser fidel al seu i dir-ho o per altra banda està en silenci per benefici del seu propi equip... però les aparences enganyen i no sempre tot ens surt com voldríem. Que és el que prefereix la veritat o guanyar?

Ja amb Buenas noches y buena suerte, Clooney ens va demostrar que està molt capficat en la política, hi entén i és un tema recorrent en les seves histories. Els qui no hi entenem gaire, en la qual m'incloc, sovint ens podem perdre, i a mi em va passar en aquesta pel·lícula però això , en cap dels casos, li treu mèrit a una història molt ben explicada en el que les ambicions, , la política, els lios de faldilles, les mentides .... estan totes ficades en un mateix sac, on es sacseja i a partir d'aquí surt una campanya presidencial com se suposa que no deu ser molt diferent a les que són en realitat.

Amb un repartiment de luxe, Clooney construeix a través de varies histories paral·leles una cinta madura, amb un contingut potent i en el que no hi ha dolents o bons , en tot cas tots són corruptes, i els primers... els del partit al qual ell pertany, cosa que l'honora perquè no ha deixat malament als “altres”.

Compte amb el repartiment, començant per ell mateix i per l'anomenat Gosling hi surten: Marisa Tomei (com més gran es fa més fantàstica resulta!) fent de periodista experta en política; Phillip Seymour Hoffman, vaia monstre de la interpretació!!!!, Paul Giamatti, un altre que no queda pas enrere!!!; i Evan Rachel Wood, la jove que provoca tot el tram final de la cinta i que sent la més joveneta i potser amb la de menys experiència se surt prou bé davant dels companys que té al costat.

De molt bona visió tot i que és difícil de seguir pels qui no entenem gaire de política.

Puntuació :9/10