dimecres, 1 d’agost del 2012

MARTHA MARCY MAY MARLENE

Quan es va estrenar aquesta cinta i em llegia el títol vaig pensar perquè tenia tants noms de dones.
A mida que va passant la pel·lícula ho vas entenen... poc... però al final de la cinta te'n dones compte de lo caòtic i complicat que pot ser tenir tants noms per a una noia que tot just comença la seva vida adulta i que ja des de bon inici de la historia no saps el que li passa.
La pel·lícula va passant i poc entens d'ella però no t'importa per què vols saber el què li passa a Martha i a la vegada estàs tant enganxada en la seva historia com ho està ella d'on prové.
Inicialment et presenten a Martha com una jove que ha patit un trastorn mental del qual sembla que ella no es vol curar però que demana ajuda a la seva germana gran que fa més de dos anys que no veu. Lucy, l'acull però l'actitud de Marha no ajuda gens a la relació , ni amb la seva germana ni amb el seu cunyat que ni tan sols coneixia. Martha és incapaç d'explicar què li ha passat aquests darrers dos anys, només expressa quan els seus records exploten una paranoia que ningú entén. La línia entre la il·lusió i la realitat és molt fina i provocarà un final molt inesperat.
No vull desvetllar res per què jo vaig anar sense saber res i em va sorprendre molt.
El director provoca que entris en un món en què desgraciadament hi podem o hi podríem caure tots i on se'ns pot prometre una soledat acompanyada que en realitat no existeix.
Interesantíssima cinta del debutant Sean Durkin on dirigeix a Elizabeth Olsen la germana petita de les bessones i soses Olsen en una interpretació que fa posar els pèls de punta. Els matisos de les seves mirades, els seus gestos,la seva interpretació et fa viure intensament el seu dolor i el seu descontrol psicològic. Està extraordinària!.
Pel·lícula no apte per a tots els públics, ho reconec, de format purament indie, on queda reflectida la més de les profundes i podrides amèriques , i que poc a poc et va hipnotitzant en una historia on John Hawkes (espectacular) i els llargs silencis (sense banda sonora) et van fent entrar por al cos. Amb uns flashbacks en els moments oportuns, amb això el director ha encertat de ple el tempo de la història (impressionant el muntatge!), vas entenen el que li passa a Martha i a on ha arribat.
És de difícil visió però és molt recomanable!.
Puntuació: 9/10

6 comentaris:

LU ha dit...

Ay, que te has tomado todo el frasco de vitaminas de los super-héroes. Gracias por todos los comentarios en mi blog. Eres un solete.

No la he visto, pero la tengo apuntada desde hace tiempo y veo que a ti te ha gustado mucho. La tengo que ver, y ya te contaré.

BIQUIÑOS

TRoyaNa ha dit...

Barga,
em va agradar molt la peli,trobe molt refrescant sempre aquest cinema independent que ens allunya de les fórmules més comercials per a contar histories de vegades amb pocs mitjans però quasi sempre,interessants.
D´aquesta peli,em va sorprendre molt el personatge del lider(John Hawkes),em va despertar malgrat i tot,por,pel seu poder de persuasió i per lo complicat que resolta escapar del seu radar..
Ella,la protagonista,ho fa molt bé,
Elizabeth Olsen,crec que el seu personatge completament desequilibrat no era gens fàcil d´interpretar i ella va estar a la altura de les circumstàncies.
Et deixe el link a la entrada que li vaig dedicar al seu moment:

http://historias-troyanas.blogspot.com.es/2012/06/martha-marcy-may-marlene.html


Bsts

babel ha dit...

Me gustó mucho, aunque es una película dura. Está muy bien interpretada, pero para mi el mérito está más en esa primera hora donde no sabes bien qué es el pasado de Martha y qué es la realidad. Supongo que el director intenta ofrecer la película tal como ve la protagonista la realidad, confundida y absorta por la secta, aunque ya la haya abandonado, y esa es su principal virtud para mi.

Un saludo ;)

Bargalloneta ha dit...

Lu,
espero tu critica con impaciencia!!!

Bargalloneta ha dit...

Troyana,
per això és el lider per el seu poder de persuasió...
a mi em va agradar molt i aquell final obert.... si que fa por!!

Bargalloneta ha dit...

babel,
estoy de acuerdo contigo en ese sinsaber de la primera hora que te va penetrando en la piel y que partcularmente me lo hizo pasar muy mal...
dura... muy dura sobretodo por la temática en si
un abrazo!!