Atticus Finch és potser el nom amb el qual més s'associa a Gregory Peck. I és que aquest personatge, segons ell mateix va ser un dels més importants de la seva carrera.
Matar un ruiseñor, és una d'aquelles pel.lícules, un d'aquells personatges que sens dubte marquen una època.
Atticus Finch és un advocat que es posa en contra tota la seva comunitat blanca per defensar a un negre d'una violació que no ha comès i que projecta en la seva personalitat tots els valors progressistes com la tolerància i la honestedat que la seva comunitat no té.
Matar un ruiseñor està basada en la novel·la del mateix nom que Harper Lee , la seva autora va escriure i per la qual va guanyar el Pulitzer l'any 1960.
L'acció transcorre a un poble d'Alabama, lloc racial per excel·lència on Atticus Finch, vidu, viu amb els seus dos fills, Jem i Scout. Precisament la pel·lícula si té quelcom molt novedós per la època és que està explicada des del punt de vista de la filla petita, Scout que poc a poc , a través de la seva narració ens va explicant el que passa en el poble i com va descobrint i experimentant per ella mateixa la injustícia de la gent.
La pel·lícula té clarament dues parts, una primera en que se'ns situa en l'acció , com és la gent , la vida del poble, una perfecta explicació de tots els seus personatges, sobre tot de la vida quotidiana dels tres més petits i la segona part, la del judici, excel·lentment relatada per Robert Mulligan , amb un al·legat final de Peck sempre mirant a la càmera i fent-nos partícips a nosaltres com a espectadors , de ser el propi jurat i per tant ser tan culpables com ells de la decisió final que se'n pren.
Robert Mulligan, director provinent de la generació de la televisió fa un cru retrat sobre la intolerància i la injustícia en aquest cas americana però que també es extensible a arreu. És potser el seu títol més important però per a mi una de les seves millors pel·lícules és Verano del 42 amb una meravellosa Jennifer O'Neill.
Gregory Peck va guanyar l'Oscar per aquesta memorable interpretació (la productora inicialment havia pensat amb Rock Hudson!), i els dos fills de Peck no van seguir cap carrera cinematogràfica. És un dels primers papers importants de Robert Duvall i la música va a càrrec del gran Elmer Bernstein.
Com a curiositat, Capote (2005) relata la vida del genial escriptor era íntim amic de Harper Lee (interpretada per Catherine Keener) i se'n fan varies referències al llibre de l'escriptora.
Puntuació: 10/10
6 comentaris:
Este personaje de Peck, es el personaje más valorado por los americanos en cuanto a honestidad y buena gente se refiere. No es algo extraño, verdad?
La banda sonora es una maravilla también.
Me gustaron mucho 'Capote' y maravillosa la música de 'Verano del 42'!!!
Un saludo.
Barga,
fa tant de temps que la vaig veure,que tendria que tornar a veure-la de nou per a valorar-la com toca.
Bsts
Oh, oh, oh. Matar a un ruiseñor. És una de les millors pelis que he vist mai. (La novel·la, també. La seva escriptora és la única que va escrivir)Atticus Finch és l'héroe favorit: És maco, intel·ligent, amb un passat, cult...És l'home ideial. La noia és la bomba, je,je,je. Jo tenia el dvd comprat, però va desapereixer de la casa del meu pare i ningú sap on és. (Algú se l'ha apropiat, grrr.)
No l'he vista. I m'han vingut ganes! Sense que ens sentin, intentaré descarregar-la.
Manderly,
que va!! tendrian que tener este personaje mucho más representado en su sociedad.
Buff Verano del 42 que maravilla!!
un petó
Troyana,
aprofita doncs, la ocasió!!!
perquè es una autèntica meravella
petonets
Juli Gan,
Ostres!!!!!!!!!!
i no has pogut enxampar al "pispa!!", segur que sabia el que es feia, jejeje
es una bona ocasió per demanar-la per reis!!!!
petons
rits,
descarrege-te-la és de les pelis que s'ho valen
petons!!!
Publica un comentari a l'entrada