Fa poc més d'un any vaig veure Tras el cristal, als Mèlies precisament la cinta la va presentar Agustí Villaronga i va comentar que estava buscant localitzacions per l'adaptació que estava fent de la novel·la d'Emili Teixidor, Pa negre.
Tras el cristal és una pel·lícula dura de veure, difícil de pair, amb un argument d'aquells punyents, dels quals penses i penses durant molts dies, amb imatges que et queden gravades durant temps. No és apte per a tots els públics però per altre banda és necessària per conèixer els horrors de la guerra.
Ara Villaronga torna després de molts anys de no rodar amb Pa negre, un drama sobre els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, on l'Andreu un nen d'uns 14 anys i que està al bàndol dels vençuts, es troba un dia els cadàvers d'un home i del seu fill. Les autoritats volen inculpar al seu pare i aquest ha de fugir. És llavors quan l'Andreu ha de marxar a casa de l'àvia i dels seus cosins perquè la mare treballa tot el dia a la fàbrica tèxtil. El noi , comença a prendre consciència de tot un món, el dels adults , que està alimentat de mentides. Per sobreviure haurà d'aprendre a trair les seves pròpies arrels i acabar descobrint que ell també pot ser un monstre.
Amb un inici de pel·lícula molt impactant (no el revelaré perquè quedi la sorpresa) ja és un principi de quin serà el tarannà de la història. I no planteja una història de vencedors i vençuts sinó que es centra en les emocions i els sentiments dels seus personatges. Són personatges grisos,amargats, plens de misèries i contradiccions.
El resultat de la pel·lícula és absorbent, totes les escenes et va endinsant cada vegada més en un món tèrbol on no veus un final digne, al contrari, saps que no acabarà bé, la història avança a mida que ens van explicant que li passa al personatge central , sempre des del seu punt de vista i això fa que la seva història sigui la que et vagi fent descobrir tot un món de mentides i ple de misteris.
Deu ser un gran llibre (no l'he llegit però penso fer-ho) perquè és una gran pel·lícula,que no deixa indiferent on em seria molt difícil escollir el personatge que m'agrada més. Nora Navas en el paper de Florència, va aconseguir la Conxa de plata al Festival de San Sebastian, però tant Laia Marull, com Sergi López, Eduard Fernàndez, Roger Casamajor i sobretot l'estupenda Mercè Aranega, juntament amb els nens Francesc Colomer i Marina Comas, et fan viure una història plena d'emocions i segurament molt real , de la qual molts dels nostres avis s'hi poden sentir molt identificats!!
No us la perdeu, val molt la pena.
Puntuació:9/10
14 comentaris:
Qué decirte, Bargatú. Me gustó mucho la historia, el niño protagonista hace un trabajo impresionante; todos los actores lo hacen muy bien, pero madre e hijo son los que llevan el peso de la película. A pesar de la dureza, disfruté mucho viéndola.
M'han parlat molt bé de la pel.lícula i sembla coincidir amb la teva entrada. A veure si la puc veure aquest cap de setmana.
Una abraçada.
Bargalloneta,
he llegit el post que li ha dedicat Jordicine i coincideix amb tu amb esta peli.Pareix que encara que la temàtica de la guerra está un poc cremada,esta pel.lícula mereix una oportunitat.
bsts
La pel·lícula no és només al llibre, molt menys dur, sinó que inclou altres relats de Teixidor. En tot cas no sé si la veuré, no trec cap mèrit a Villaronga però em fa patir massa. Hi has d'anar 'mentalitzada'.
LA setmana passada en parlaren a la TV3 i ja em va fer bona pinta. Ara, em costa creure que la passen als cinemes de València (com no siguen els Babels) i molt menys en català.
Apuntada queda la crítica per si hi ha alguna possibilitat de veure-la.
Una abraçada.
Uffff el llibre ja encara que em va agradar vaig patir molt, no sé si veure la pel.licula será bó per el meu cor.
De totes maneres moltes gràcies per la teva crítica... m'ho pensaré.
Petonets i bon cap de setmana
Completament d'acord!!! Em va encantar. La interpretació és excel·lent. El que més em va agradar va ser trobar-me amb una espècies de thriller dramàtic en comptes d'una pel·lícula de postguerra (que ja n'hem vist moltes)
D'acord amb la puntuació.
Es una posibilidad para este fin de semana y al ver la puntuación tan alta que le das, gana de pronto varios puntos. La veré y después ya me leo tu entrada.
Biquiños
Molt bona la pel.licula i magnific el treball del nen protagonista però ara vaig ha dir un tòpic: el llibre és encara millor. Et recomano llegir-lo. Borgo.
FAnny Brice,
a mi me encantó porqué no he leido el libro, aún! y me sorprendió mucho, de acuerdo contigo madre e hijo estan estupendos.
Un abrazo
Laura Uve,
dura però molt recomenable, quan la vegis ja em diràs que t'ha semblat
Troyana,
i tant!! mereix molt la pena i la guerra és un tema de trasfons.
Júlia,
cert, has d'anar mentalitzada , hi ha imatges molt dures amb un inici espectacular!!!
Mercè,
si en tens ocasió no te la perdis!!!!
Lisebe,
vinga, anima't que no te'n penediràs!
critic de cinema,
si aquesta barreja de thriller, drama costumbrista i elements fantàstics fa que la pel.lícula no decaigui en cap moment
Lu,
ya me dirás!!!
miquel,
jaja, potser tens raó , et dic alguna cosa quan el llegeixi!!
petons a tots!
Bueno, ya sabes que me gustó mucho. Yo creo que esta película se valorará mejor con el paso del tiempo, como el buen vino... Buena reseña, llama a ir a verla de cabeza.
Un saludo ;)
babel,
estoy de acuerdo contigo!
Estem d'acord! L'únic 'però' és que els nens parlem d'una manera massa acadèmica, tot i que pràcticament no han anat ni a l'escola. La primera escena és brutal i la pel·lícula és bona de veritat. Una de les grans sorpreses de la temporada.
Estoy de acuerdo con Jordi, impresionante la primera secuencia. El caso es que una señora se me sentó al lado pero entró cuando ya habían discurrido diez minutos de película. Por tanto, adiós primera secuencia. ¿Qué entendió entonces la mujer de toda la historia? No quise preguntárselo, la gente que siempre llega tarde sin importarle molestar a los demás me saca de quicio y no merece ni mi curiosidad.
Publica un comentari a l'entrada