Deu ni do la setmana que portem, s'estan trencant totes les estadístiques, abans dic que no n'hi dos sense tres i en cauen uns quants!.
En fi, ahir ens arribava la notícia de la mort de Tony Curtis i aquesta mort especialment per a mi ha estat de les més sentides. Admiro tot el què estigui relacionat amb el món del cinema, i una mort sempre sobte, ja sigui de directors, muntadors, especialistes o qualsevol altre persona de l'àmbit cinematogràfic però com a mitòmana reconeguda que sóc, la mort d'una actor o actriu sempre em colpeix molt més.
Tony Curtis era un dels grans, era un dels últims que queda d'aquell Hollywood clàssic que jo tan admiro i que m'ha fet passar tants bons moments, Tony Curtis havia compartit escenes amb tots aquells que a mi m'han fet estimar el cinema.
En Tony Curtis no era només una cara bonica, era un gran actor, dels clàssics, podia fer-te riure i al moment fer-te plorar, és una d'aquelles virtuts que només tenen els grans actors, que fan de l'actuació la cosa més senzilla del món. Etern galan, es va casar 6 vegades però el seu casament amb Janet Leigh (Psicosis, Sed de mal), va causar sensació en el seu moment, d'aquell matrimoni va néixer Jamie Lee Curtis, que sense tenir el talent dels seus pares ha heretat el gen de la comèdia.
Recordo una vegada estan a Londres que vaig anar als grans magatzems Harrods, allà hi havia una exposició de pintures d'ell, i recordo que em va impactar força.
Seria impossible parlar de tota la seva filmografia, amb més de 100 títols i treballant amb els més grans però si que m'agradaria comentar que va treballar en gairebé tots els gèneres i personalment destacaria aquestes: El gran Houdini, on va treballar en Leigh (treballarien junts en diverses ocasions), Espartaco i Los vikingos amb Kirk Douglas (un dels últims que encara queden vius), Winchester 73 amb James Stewart, Trapecio amb Gina Lollobrigida i Burt Lancaster, Boeing Boeing on feia tornar boja a Thelma Ritter, es va posar a la pell de El estrangulador de Boston, va treballar també amb Natalie Wood a La picara soltera i a la meravellosa La carrera del siglo on també compartia cartell amb el genial Jack Lemmon. Amb ell va protagonitzar una de les millors comèdies de tots els temps: Con faldas y a lo loco, on cada escena és perfecte!!!
No ho he pogut evitar, us deixo el vídeo, (una mica llarg però és que us hauria posat la pel·lícula sencera!!!) d'entre d'altres escenes, l'arribada de Marilyn a l'estació... inoblidable!
11 comentaris:
Vaya racha que llevamos, Bargatú. En mi ausencia festivalera también nos dejó un secundario imprescindible en los años sesenta-setenta, y en la televisión de los ochenta: Harold Gould (recuerdo su papel en El Golpe).
Con Curtis se va difuminando poco a poco el Hollywood de estudio y relumbrón, el de oficio artesanal. Sobrevive Kirk Douglas, su compañero en "Los vikingos" (inolvidable esa secuencia final, ¿verdad?). Resiste su compañera de "Trapecio" Gina Lollobrigida. Y hereda esa vis cómica Jamie Lee Curtis, que algún día hará un glorioso "comeback" a este hollywood-kleenex de usar y tirar.
A "Anatomía de Grey"(serie a la que estic enganxada) diuen a un capítol referint-se als morts, que "no hi ha 4 sense 7", pareix que aquesta setmana passa lo mateix.
Pel que toca a Toni Curtis,jo sempre li recordará per "Faldas a lo loco" estava guapísim també com a dona.
Bsts
Sempre a estat un dels meus preferits comservo moltes pel.licules com Con faldas y a lo loco y Espartaco y d'altres d'aabns, espero que no sigui veritat el que diu Troyana perque sino vaja setmana mes negra amb la forca de la mort..
Petonets preciosa i bon cap de setmana
Es una gran perdida, como bien dices los actores de la época dorada de Hollywwod nos estan dejando, poco a poco los últimos se van y quedamos huerfanos del cine que nos enamoro. Pero gracias a este preciado inveto de los hermanos Lumiere siempre podremos recuperarlos y pasar muy buenas tardes con ellos.
Dice una leyenda que si piensas en esas personas que fallecieron, al tenerlas presentes en la memoria nunca mueren y los actores plasmados en celuloide nunca moriran, hasta mis bisnietos sabran quien era Tony, aquel que se levantó y gritó "Yo soy Espartaco"
Besos
Un dels darrers treballs de Curtis va esser ben curiós: quan va sortir el DVD d´Espartaco va possar la seva veu a la famosa escena censurada amb Lawrence Olivier, aquella dels "cargols i les ostres" perque havia desaparegut la banda sonora. Olivier ja era mort i Kenneth Branagh va imitar la seva veu. Voldria recomenar una poc coneguda comèdia de Curtis: "No hagan olas" (1967) d´Alexander McEndrick. Borgo.
Buf... ya me enteré por el face y la verdad es que esta muerte me ha sentado mal, no...fatal... ya no queda nadie de la mejor película de todos los tiempos...
Besicos
A mi també m'agradava molt i les seves pel.lícules també. Almenys hi havia humor!
Bon cap de setmana Bargalloneta
Fanny,
no me habia enterado!!!!
quedan muy pocos ya!! vamos a quedar huerfanos los amantes del cine clásico, no??
troyana,
jajjaja, aquests dies recordant trosos de la pel.lícula encara ric, què bona i quins diàlegs!!!!
lisebe,
esero que la ratxa ja hagi acabat, perons per tu
psique,
totalmente de acuerdo contingo
miquel,
no la recordo aquesta però l'hauré de recuperar...
Belén,
pocos pero alguno queda, Olivia de Havilland, su hermana Joan Fontaine, Mickey Rooney, Kirk Dougals, però no muchos más!!!!
Joana,
era molt bo per a la comèdia
Bon cap de setmana a tots i totes
Muy bien elegida la película del video que pones para homenajear al gran Tony Curtis. Creo que será el papel que más se recordará de este genial actor. Y sí, vaya racha llevamos últimamente de fallecimientos. Un 2010 fatídico en este sentido. Yo decidí no publicar ninguno, para no parecer una página de necrológicas... Dicho con todo el cariño, claro, je, je...
Nos leemos.
Por cierto, aún no he visto London River. No tengo perdón.
A mi m'agradava molt. Bon apunt!
babel!
es verdad que parecia una página de necrológicas!!! jajajajja
Tony Curtis era de los grandes....
Haz los deberes!!!!!!! visiona London River no te arrepentirás!
kweilan,
com sempre, moltíssimes gràcies!!!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada