Anava amb il·lusió a veure El pequeño Nicolás, n'havia sentit a parlar perquè un company de la feina havia llegit els llibres. La cinta no és que em decepcionés però potser n'esperava més, suposo que la comparava , encara que no volgués, amb Manolito, i aquesta tot i tenir moments molt divertits , té un humor francès que a mi em costa d'entendre i si he de ser sincera de pair.
La vida de Nicolás és ben pacífica. Té uns pares que l'estimen, una colla d'amics fantàstica,(em va encantar el nen que fa de l'alumne més ximplet!), va a una escola un xic “antiquada”... però un dia escolta una conversa dels seus pares que fa el seu petit i feliç mon canvii completament.
El pequeño Nicolás és una comèdia costumbrista amb uns personatges prou creïbles (els seus actors són convincents, tant els adults com la colla de marrecs que surten on les situacions són d'allò més absurdes però que et deixen amb un somriure als llavis.
Compte amb l'homenatge que fan a Asterix i Obèlix, aquest és un dels millors trossos de la pel·lícula.
Per anar a veure en família.
Puntació: 5/10 (justet)
2 comentaris:
Hola, pues no la he visto, así que poco puedo decir, pero leyéndote me he acordado de los cuentecillos, qué maravilla! Tantas veces la he visto anunciada y no he caído en que fuese una adaptación, porque a lo mejor hubiese ido a verla. Tras leer tu opinión me la apunto, aunque si es como dices creo que la dejaré para cuando salga el DVD.
Saludos!
No es de lo mejor que he visto últimamente pero si quieres sonreir en el sofá de casa , esperate a que salgue en Dvd
Publica un comentari a l'entrada