James Gray té una filmografia reduïda a quatre cintes , i les tres primeres són bàsicament de cinema negre o policíac...Entre la primera pel·lícula i aquesta última han passat 16 anys, diu que no vol rodar cap pel·lícula sinó és amb un guió fet per ell o en el que hagi col·laborat. Això el fa un director , per a mi , interessant per què vol dir que no està pendent dels grans èxits de crispetes de cinema.
Amb Two lovers, canvia completament de registre amb una història intimista, on un noi, Leonard, magníficament interpretat per Joaquin Phoenix ( diu que aquesta ha estat la seva darrera interpretació , que ara es vol dedicar a la música... quina llàstima! perquè és un gran actor) es debat entre dos amors completament diferents, el d'una amiga de la família que li pot suposar una estabilitat emocional que ara no té , i el d'una veïna , guapa, però amb els mateixos problemes que ell i que només li pot reportar més inestabilitat.
L'actuació de Phoenix és molt convincent, realment entres en el seu personatge i pateixes amb ell, et poses al seu lloc, no saps que faries si tu també estiguessis en la seva posició, l'amor de l'amiga és el senzill, és l'estable, i ella li ofereix d'una manera incondicional el seu amor, inicialment sembla la sortida fàcil. En canvi , l'amor de la veïna (esplèndida i guapíssima Gwyneth Paltrow) és l'inassolible, aquell que és un somni , el que t'agradaria però que en el fons saps que no pots tenir... la meva amiga Margenat va dir-me que la parella no tenia química, en un primer moment vaig pensar que tenia raó, que no hi havia química entre els dos actors, però reflexionant després en la cinta vaig pensar que precisament no la podien tenir perquè són dos personatges totalment contraposats, tot i tenir massa punts en comú!
La direcció té el tempo necessari per a la història , ritme lent i pausat que et va fent entrar en una història que malgrat saber com acaba t'imagines que el final pot ser diferent, i amb unes quantes escenes precioses d'una intensitat que et fan posar la pell de gallina (sobre tot l'escenes de l'àtic, magníficament planificada i la de les escales amb l'adéu a la mare).
Compte amb els actors secundaris, un excel·lent Elias Koteas fent d'amant de la Paltrow i una meravellosa Isabella Rossellini, fent de mare abnegada que s'estima tant al seu fill que és capaç de renunciar a ell i a perdre molt. Com més gran es fa més s'assembla a la seva mare, fantàstica!!!!
Molt recomanable.
Puntuació: 8/10
13 comentaris:
Des que l'han estrenada que la vull anar a veure! I ara m'han entrat més ganes... Però tinc bastantes pendents: Fish Tank, Canino, En el límite del amor, etc. Avui vaig a veure Perdona si te llamo amor, a veure què tal!
Tengo ganas de verla, a ver si el viernes por la tarde puedo hacerlo. Petonets!
vaja...
ja veig que l'hauré d'anar a veure ja!
si en tenia ganes, després de llegir-te encara més!
gràcies per la ressenya, ara la miraré amb més elements de judici cinèfil dels que tinc habitualment.
Petons!
Molt bona crítica. Et faré cas i l'aniré a veure.
Uff! fa un món que no vaig al cinema. Crec que l'última fou L'escriptor. Aquesta podria ser una possible. ja fa dies que tafanege per ací per si escrius sobre Room in rome. He vist totes les pel·lícules de Medem i és un director que m'agrada.
Besets.
Jo tinc també ganes de veure-la. He sentit a la ràdio que està molt bé i me l'han recomanat.
La que he vist que m'ha agradat ha estat Robin Hood. No sé si l'has vist
A veure si puc anar demà a veure-la (un 8 no està malament).
mil gràcies
Jo la vaig veure fa una setmana, tot i que feia temps que la tenia al disc dur. En un article a "Cahiers du Cinema" en parlaven i vaig recordar que la tenia.
Molt recomanable, em va agradar. El director vol explicar una història que m'interessa, ben narrada, amb personatges reals. Tot i que reconec que l'escena del restaurant (els tres junts) va fer que parés la peli i la deixés per un altre dia. No estava d'ànims per veure patir al protagonista.
Jo ho hagués tingut molt clar, Gwyneth Paltrow descartada!!! jajaja
Jordi
Marta M.Q.
Ara torna a estar la cartellera en un bon punt, dificil decisió anar al cinema però aquesta intenta veure-la
Fanny Brice,
Ya me diras preciosa!
mar,
espero que t'agradi, jo crec que si
Kweilan,
gràcies, ja em diras
Mercè
room in Rome , no crec que la vagi a veure, potser en dvd, però és que Medem fa temps que em va deixar d'interessar
Creadores,
no l'he vista i ja saps el que penso de'n Crowe
Mireia,
el 8 crec que se'l val!
Las cosas que nunca se dicen,
es que crec que el paper de la Paltrow és una mica desagradable, se n'aprofita molt d'ell... l'escena del restaurant és brutal!
gràcies a tots pels comentaris
L'he vista aaquest cap de setmana. Aviam. Impressionants interpretacions i bona posada en escena. Des d'aquest punt de vista, cinema amb lletres majúscules. Però, i un però gran, és previsible, molt previsible. Quan comença ja saps com acabarà. Per a mi és, com a molt, un 6'5. Petons, BARGALLONETA.
Em sap greu això d'en Hopper. Però la vida passa. Un altre petó.
Em va agradar, pero no crec que sigui la gran peli que molts diuen. Crec que va estar una mica sobrevalorada. D'acord amb la bona interpretació de Phoenix, encare crec que tornará al cinema.
jordicine,
tan previsible la vas trobar???
però és un bon final no???
alex,
quan de temps??? me'n alegro de llegir-te,
jo també ho espero per què és un gran actor!
abraçada pels dos
Publica un comentari a l'entrada