Aquest és un comentari contradictori, ho sé.
Per una banda, sóc una seguidora incondicional de Tim Burton, el seu món personal i visual sempre m'ha agradat i he vist totes les seves pel·lícules, és evident que algunes són molt més bones que d'altres i que el seu pitjor treball amb diferència ha estat El planeta de los simios. En la dècada dels noranta jo destacaria sobretot quatre títols: Eduardo Manostijeras, Pesadilla antes de Navidad, Ed Wood i sobre tot Mars attacks! I de la dècada següent, La novia cadáver (brutal!) i l'espectacular Sweeney Todd que ara per ara , crec que és una de les seves millors obres.
Reconec que el món de Burton és molt particular i que si no hi entres pot resultar carregat i aparentment infantil però els que hi entrem, ens som devots pel seu estil original i la seva imaginació desbordant marcada per la seva mitomania (sobre tot en els seus inicis amb Vincent Price, meravellós el curt amb el mateix nom!), dibuixant un humor negre i cuidant al màxim els detalls més insignificants. Amb Johnny Depp , ja ho he dit varies vegades, formen una de les parelles de fet més importants de la cinematografia actual (han treballat junts en set pel·lícules).
Per altra banda, Alicia en el país de las maravillas de Lewis Carroll, mai m'ha agradat, és un conte que ja de petita no el vaig trobar gens atractiu i juntament amb Pinotxo són dos títols de la Disney que mai els hi vaig tenir gaire carinyo.
Amb aquestes dues premisses, ahir vaig anar a veure la pel·lícula de Burton, amb la il·lusió de veure una nova història del director. He de confessar que em va costar molt entrar-hi, no per la direcció ni pel món creat per Burton, que com sempre és imaginatiu i desbordant, sinó per la història, però a mida que anaven passant els minuts m'anava endinsant en aquest món i m'anava fixant en els detalls de la direcció. Vaig començar a jugar amb les imatges que m'oferia Burton i de com certes seqüències recorden a altres pel·lícules d'ell, no sé si ha estat la seva intenció però ja des de la primera escena en què Alícia arriba al país de les meravelles vaig començar a veure trossos d'altres cintes. Per exemple quan Alícia entra en el bosc per primera vegada es veuen els arbres tallats d'Eduardo Manostijeras, o quan el gat es difumina són els ulls de Batman, o el ball que fa el sombrerero és clarament el de Bitelchús o quan en la batalla final Alícia puja les escales mentre es perseguida pel drac, no us recorda al castell de Pesadilla antes de Navidad?
En fi, no és que no m'agradés la pel·lícula , que si em va agradar però potser no és de les seves més rodones, de totes maneres la recomano veure en 3D però doblada... jo probablement la tornaré a veure normal i en versió original subtitulada.... vaig trobar a faltar les veus originals sobretot la del gran treball de Helena Bonham-Carter, que he de reconèixer que cada vegada m'agrada més (sobretot quan treballa amb el seu marit!)
Puntuació: 6.5/10
10 comentaris:
Burton és un dels meus directors predilectes.
De les seves pelis més considerades, només em va decebre (malgrat que una àmplia majoria la valoreu molt) "Sweeney Todd" que no sé si per l'hora (12 de la nit) o perquè l'obra de teatre em va impactar, però la vaig trobar pèl ensopida.
No em perdré Alicia que, a priori, la trobo una història perfecta per ser explicada des de l'univers Burton.
A mi en Tim Burton m'agrada també, i Sweeney Todd, personalment, està entre les seves millor pel·lícules. I aquesta d'Alícia és fluixa, la veritat, la podria haver explotat molt més...
Coincideixo amb les favorites de Burton, pero no se perque aquesta no em crida massa l'atenció. Sobre el llibre, l'estic llegint ¡no l'havia llegit mai!
Buf... con lo que me gusta a mi Burton, creo que no podré ser objetiva...
Besicos
A MITJA PELI JA ESTABA FARTA,PERO ANAVA AMB ALTRES PERSONAS,I JA SE SAP....
PER MI ES LO PITJOR QUE HA FET TIM BURTON I TINC TOTS ELS SEUS DVD A CASA,COMPRATS NANOS QUE JO NO PIRATEJO,TOT UN DESENCIS,BE POTSER MILLOR QUE "EL PLANETA.."
JUGANT AMB BCN.
Comparteixo l'admiració per algunes de les pel·lícules de Tim Burton, i també de les bandes sonores d'en Danny Elfman, el compositor habitual de les seves pel·lícules.
A vegades sembla que els directors, a mesura que passen els anys i les pel·lícules van perdent la força i originalitat que van demostrar que tenien. No ho sé.
El cas és que pel que he llegit fins ara ja sé que la peli de "Alicia" em decebrà quan la vegi.
òscar,
és cert que ningú millor que ell per explicar una història com Alicia, amb això estem d'acord, ja em diràs quan la vegis
Marta M.Q.,
pot ser si , no m'agrada parlar malament dels directors que m'agraden però aquesta estan en la llista de les fluixetes
Dr. Quatermass,
jo no l'he llegit!!! però és que la pel.lícula de la Disney antiga j ano em va agradar
Belén,
no creas a mi también me cuesta serlo!
Jugant,
jo avorrir-me no vaig avorrir-me , el ritme és trepidant i no poden negar que Burton dirigeix bé, però potser em vaig fixar amb altres coses: personatges, imatges...
las cosas que nunca se dicen,
estic d'acord amb tu, potser està perdent una mica de força!!
bona entrada de setmana!
M'agrada aquest director però les crítiques no l'estan deixar molt bé.
Estem d'acord en tot! I et diré un secret: jo no vaig veure cap homenatge a les seves antigues pelis. Ja ja ja. Serà que sóc poc observador. Una abraçada.
kweilan,
si la veus ja em diràs, però si tagrada en Burton no te la pots deixar escapar
jordicine,
ai!!!!!!!!!!!!
només per portar-me la contrària....
petonets als dos
Publica un comentari a l'entrada