Reconec que no sabia que encara visqués Jennifer Jones. Ahir va morir als 90 anys.
Actriu molt coneguda durant els quaranta - cinquanta de l'època daurada de Hollywood, sempre he pensat que Jones, si va fer les pel·lícules que va fer, va ser pel simple fet de que es va casar amb el productor més important de l'època:(i gaire bé de tots els temps!) David O. Selznick, que en el darrer comentari parlàvem d'ell per què va ser el productor de Lo que el viento se llevó, però no pas per què fos una actriu brillant. Era força normaleta però va tenir la fortuna de poder treballar amb els grans directors del moment: Minnelli, Lubitch, Wyler Houston, de Sica...
I és clar, també va poder treballar en grans pel·lícules com per exemple, Madame Bovary, La colina del adiós, empalagosa historia d'amor amb William Holden , que a mi em va encantar, i que té una música preciosa... o a Canción de Bernadette on feia de l'angelical noieta francesa que va veure a la verge, el paper que li va fer aconseguir el seu únic Oscar de les tres nominacions que va tenir. També va aparèixer en grans títols com Jenni amb Joseph Cotten o Adiós a las armas, la segona versió que va interpretar juntament amb Rock Hudson, o Estación Termini amb la qual va compartir pantalla amb un joveníssim Richard Breymer que anys més tard seria l'inoblidable Tony a West Side Story. Però segurament serà recordada per el seu paper de Perla Chavez, i la seva turmentosa relació amb Gregory Peck a la fantàstica Duelo al sol, i en la seva última aparició fent de parella de Fred Astaire a El coloso en llamas una de les últimes superproduccions de catàstrofes dels anys setanta.
Repassant la seva història, he descobert que al 1981 va comprar els drets de La fuerza del cariño amb la intenció d'interpretar-la però finalment ho va fer la magnífica Shirley MacLaine.
Ha mort una de les últimes clàssiques que ens queden...En fi, la primera de tres???
4 comentaris:
Ahora la duda es quién aguanta más: Olivia de Havilland o Joan Fontaine. Es decir, las dos hermanas que se odian desde hace décadas y que han competido por todo. Havilland creo que es ya la única actriz viva de Lo que el viento se llevó (si no contamos con los extras, claro).
Estoy de acuerdo con tu opinión de que Jennifer Jones era una actriz normalita, muchos críticos más bien dijeron que fue de las peores, pero no creo que fuera así. Tuvo algún papel memorable, me quedo con Retrato de Jennie, por supuesto. Y no hace mucho pude ver "La colina del adiós" en pantalla grande, aunque con el tiempo esa película ha ido perdiendo (a pesar de William Holden...).
Precisament fa uns dies vaig parlar d'ella al meu blog, sabia que encara vivia, per cert.
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2009/12/jennifer-jones-i-daltres-evocacions.html
doncs em perdonaras la meva ignorància però no sé qui és
Fanny Brice...
sabes que es una pregunta que jo me he hecho muchas veces?...a ver quien cae antes.... pero como se odian tanto hasta van a rivalizar en el dia de su muerte... jajjajaa
Júlia,
ei!! ara vaig cao allà i ho llegeixo..
Deric, no era de les grans... pero va estar en el lloc oportú en el moment correcte!!!
bona setmana a tots tres...
Publica un comentari a l'entrada