Planet 51 és una pel·lícula d'animació que té la peculiaritat d'estar feta per un equip d'espanyols tot i que té la pinta de ser una pel·lícula típica americana.
Però, també es pot dir que no tenen res a envejar a les pel·lícules d'animació d'aquell país, com les de Disney o les de Pixar, perquè realment sembla que hagin sortit d'aquelles factories.
No analitzaré els aspectes tècnics , perquè no hi entenc, el que si que puc dir que a nivell de forma em va semblar una molt bona pel·lícula, visualment agradable i amb uns personatges molt ben dibuixats .
A nivell de contingut és una altra cosa, la cinta em va semblar molt desigual tot i que al principi del metratge prometia. El plantejament inicial és força divertit. Un astronauta mooolt americà, guapo, ros, fornit i amb la bandera americana, aterra al que serà un descobriment per al món.... i és troba en un planeta a on sembla que hagi estat transportat als anys cinquanta: la única diferència és que són al.lienígenes; el problema és que els habitants d'aquest planeta consideren l'extraterrestre a l'humà. El guió és fluix i tòpic però el que si és d'agrair a la pel·lícula és que està plena de referències cinematogràfiques que si t'hi fixes bé, disfrutes molt. Per exemple, només començar ja et trobes a la mateixa plaça de Regreso al futuro, amb el rellotge i tot!, o tota l'estètica del personatges i del què els envolta, clarament una referència a les pel·lícules dels anys cinquanta, i l'observatori em va recordar molt a escenes de Rebelde sin causa; als experiments que li feien a l'ET o fins i tot canten i ballen a l'estil de Grease. I com ha recordat la Marta, el preciós homenatge a Cantando bajo la lluvia!!!!
I el més divertit de tots són els personatges d'animals, que un recorda a l'alien de El octavo pasajero , o el robot de l'astronauta que és clarament una còpia (feta amb gràcia, això si!) del Wall-e.
Però com deia al principi, el guió és molt fluixet i això fa que a mida que passi el metratge et vagis avorrint i perdis l'interès per la història.
Això no vol dir que no sigui una bona alternativa per anar en família durant les festes de Nadal, eh!, s'ha de reconèixer el bon treball que han fet aquest equips d'espanyols “que han aterrat” a Hollywood!.
Puntuació: 6/10
10 comentaris:
Estic molt d'acord amb tu! Al principi la pel·lícula prometia però després el meu interès va decaure. Jo crec que tenien un argument tòpic a la literatura però potent a la pantalla i l'han desaprofitat, però és un film infantil-familiar i el seu objectiu no era desmarcar-se, sinó més aviat una peli estil americana.
Em van fer molta gràcia les referències a pelis mítiques com Cantando bajo la lluvia, Ghost, ET... i amb el 'guiño' de Wally!
La vaig veure amb el nen (paternitat obliga) i, tot i que es deixa veure, vaig trobar-la un pèl insípida. Suposo que aquesta temporada el nivell marcat per "Up" és massa alt.
Esta força bé, tot i que penso que li falta ritme, el que no m'agradat gens ha sigut la banda sonora, sobretot la música d'ambientació durant tota la película, potser amb unaltre música haguere agafat més ritme.
Salutacions a tots.
Marta M.Q.,
ostres!!! ja he rectificat el meu oblit.... és veritat que una de les millors escenes és la de cantando bajo la lluvia!!!! gràcies!
oscar,
si, Up i Wall-e han deixat el llistó molt alt!!!
Nets de Juhn,
doncs et pots creure que no recordo gens la banda sonora??? deu ser això , com que no era gaire bona ni tan sols la recordo!!!
petons!
No tinc prevista veure-la. Al nen no li fa gràcia i a mi, menys. Ja ja ja. Crec que apostarem per 'Lluvia de albóndigas'. M'ha dit en Martí que està molt bé. Un petó.
Fui con mi hijo a verla y disfruté muchisimo, todo y que hasta él ya hace tiempo ha dejado de ser un niño.
Un beso.
em sembla molt interessant i m'has animat a veure-la
jordicine,
vols dir ???? les de les mandonguilles?????
ja em diràs!
Eli,
cuando mi sobrinilla sea un poco mayor me la voy a llevar al cine , seguro!!!
Deric,
ja em diràs que t'ha semblat!
petons de cap de setmana
Jo davant d'una tarda de cine familiar estava entre aquesta i lluvia de albondigas (és la creu de tenir a prop un mal cinema) i vaig acabar veient volar les mandonguilles. La principal gracia fou veure per primer cop una peli en 3D. I mira impresiona veure tant menjar gegant volant.
jordi,
en jordicine va dir que estava bé... us hauré de fer cas!!!
Publica un comentari a l'entrada