TOT SOBRE EVA AL DESNUDO

Tots tenim una pel·lícula que ens ha marcat. Per a mi, sense cap mena de dubte és aquesta. Podria passar-me hores parlant de Eva al desnudo, qui em coneix sap que quan l'anomeno ja pot marxar perquè no puc parar. M'agraden els drames com a gènere i aquesta pel·lícula és una excel·lent mostra d'interpretacions i de guió, ple de frases punyents i que han passat a la història del cinema com és el cas de "Abróchense los cinturones que esta noche habrá tormenta". Fa poc que la vaig tornar a recuperar. Una amiga meva, no l'havia vist encara i després de la bronca inicial la vaig fer venir a casa per fer-li una sessió completa de All about Eve. Fa uns anys em vaig comprar l’excel·lent llibre de Sam Staggs: Desnudando a Eva. Staggs fa una "despullada" i mai més ben dit, sobre tota la història ; començant per qui va escriure la història en que es va basar el relat de Mary Orr, fins a totes les peripècies del rodatge o la distribució final de la cinta. La història de Eva al desnudo té infinitats d'anècdotes que estan descrites esplèndidament en aquest llibre. I tot i que avui no parlaré de la pel·lícula si que m'agradaria explicar-vos diferents anècdotes que surten en el llibre i que no surten a la cinta. N'hi ha tantes que en podríem fer tres comentaris seguits... però escolliré les que més recordo i que poden ser curioses.

* Joseph Leo Mankiewicz, va trucar a Bette Davis, en aquella època, una actriu en decadència per oferir-li el paper que seria, el de la seva vida (de fet havia posat un anunci als diaris per anunciar "els seus serveis")

* Thelma Ritter i Marilyn Monroe treballarien juntes en aquesta pel·lícula (una de les primeres de la Monroe) i en la darrera de la sex-symbol (la magnífica The Misfits)

* La narració inicial de la història, escrita per Mary Orr, era tan sols de 3 pàgines i va estar publicada en un diari

* Celeste Holm i Bette Davis les dues amigues íntimes de la cinta , en realitat no es podien veure (cosa força "habitual" amb les parelles cinematogràfiques de la Davis)

* El premi Sarah Siddons, el que li donen a Anne Baxter a l'inici de la pel·lícula, després va ser un premi real que es donava al teatre i en la seva tercera edició el va guanyar Bette Davis!!!

* La pel·lícula va estar nominada amb 14 estatuetes aconseguint-ne al final 6 (pel·lícula, director, actor secundari, George Sanders (brutal!!), guió adaptat, so,vestuari per Edith Head, la persona que més Oscars ha aconseguit)

* Thelma Ritter , la gran actriu secundària de la història, es menja literalment a tots els seus companys menys la Davis que és amb qui té els diàlegs més espectaculars de la pel·lícula, això és apunt meu!!! I podria seguir... Si no l'heu vist encara... és de visió obligatòria.

(article recuperat. Mireu el video, està en anglès, però els gestos i les mirades de la Davis i la Ritter no tenen pèrdua i aquests són universals, per a mi és la millor escena de la pel.lícula, mireu com agafa el bombó... és brutal!!!)